Coronem els catalans

Si el coronavirus ha vingut per quedar-se, està clar que el que hem de fer és parlar amb propietat i dir les coses pel seu nom. El coronavirus és el nom genèric d’uns quants virus. Duu el prefix corona- perquè l’embolcall del virus té aquesta forma. (No siguem descreguts i no pensem que aquesta pandèmia és patrocinada per la corona espanyola per tapar mediàticament els 100 milions d’euros que ens ha robat.) Un coronavirus, doncs, no és cap malaltia. La malaltia causada per aquest virus, ara com ara, s’anomena malaltia pel coronavirus 2019, abreujat amb la sigla anglesa Covid-19 (acrònim que prové de l’anglès coronavirus disease 2019). Com que és una malaltia, el gènere de l’abreviatura és femení: la Covid-19. Resumint, si volem parlar amb propietat, hauríem de fer aquesta distinció: quan ens referim al virus, n’hem de dir coronavirus 2019 (o SARS-CoV-2). Quan ens referim a la malaltia, malaltia pel coronavirus 2019 o Covid-19.

Dit això, a la pràctica veiem, però, que s’imposa el llenguatge popular i sovint diem “Aquest fa la pinta de tenir el coronavirus”, una tendència ben natural quan recorrem a expressions sense precisió tècnica. La gent gran recordarà perfectament que si algun conegut tenia un càncer, no feia servir, en general, aquest nom i recorria a expressions imprecises com ara “un mal lleig” o “un mal dolent”, termes que en certa manera auguraven un procés amb final fatalista en un percentatge més que alt. Aprofitem aquest exemple per recordar que la llengua popular no és feta de tirons i desgarros sinó d’estrebades i carns esqueixades, tal com ens demostra el llibre Ensenya’m la llengua del doctor Toni Beltran, per mitjà del qual podem gaudir del vocabulari i les expressions relacionades amb la medicina i que paga la pena que recuperem. Com sempre que ens arriba una malaltia nova, i encara sense vacuna, patim un terrabastall social. Va passar amb la grip, un nom, per cert que deriva del francès gripper,“agafar de sobte”, o de l’alemany suís grüpen, “tremolar de fred o de febre”. La Covid-19 no és tan prosaica, si emprem el terme més tècnic, però el popular coronavirus entra arreu i amb prou virulència per tenallar la població, sobretot la de risc.

Ara toca confinar-nos, com ho va fer Josep Pla el 1918, tal com ens ho descriu a l’inici d’El quadern gris: “8 de març. Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la Universitat. D’ençà d’aquest fet, el meu germà i jo vivim a casa, a Palafrugell, amb la família [...]. La vida de poble, amb els amics que hi tinc, m’agrada.” Com diu Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona, ara toca reforçar la contenció de la malaltia. Ara és l’hora que els catalans ens coronem, és l’hora, doncs, de demostrar la nostra cultura pròxima a la danesa i fer veure al món que podem ser perfectament independents: ho vam ser en la lluita contra el terrorisme islàmic i ho tornarem a ser ara, que lluitem contra qualsevol corona.