A la tres
Ho vas sentir, Felip?
“Vint-i-dos milions de mascaretes i 6.500 respiradors, es podrien comprar amb la fortuna del rei. Dels reis, vaja
No sé si el rei Felip, Felip VI, n’està al cas. Se n’adona? Va sentir la cassolada de dimecres? La del migdia va ser espectacular, però és que la del vespre va ser eixordadora. La del matí, per reclamar que la fortuna que el seu pare té a Suïssa fruit de comissions il·legals es dediqui a la lluita contra el coronavirus. He llegit en algun lloc que amb els 65 milions d’euros d’aquest compte es podrien comprar 22 milions de mascaretes o 6.500 respiradors. Es deia Bribón, no, el iot del pare? (Ara no sé per què m’ha passat pel cap, això.) I la del vespre, per protestar directament contra Felip VI. “Per corrupte i insolidari amb la greu crisi sanitària”, deien. Va ser monumental. Arreu de Catalunya i, ai las, en alguns punts d’Espanya. I què va fer ell? Sortir a dir-nos que hem d’actuar “amb responsabilitat” i “sentit del deure”. Ens acollonava? Ni una paraula, ni una, sobre l’escàndol que afecta casa seva, la seva institució. Ja ha girat full? I ens parla de “sentit del deure” i ens demana “dar ejemplo”? Ell? Potser val més així, i no pas que hagués fet com el seu pare amb allò de “Lo siento mucho, me he equivocado, no volverá a ocurrir”. Se’n recorden? Aquest sí que ens prenia el pèl. Vaig sentir ahir amb més calma el discurs del rei –dimecres a la mateixa hora tenia un compromís al balcó de casa i no el vaig poder sentir– i em sembla paper mullat. No diu res. Sembla un “copia i enganxa” del de Pedro Sánchez. “Juntos”, “unidos”, “ánimos”, “el virus no nos vencerá”... I ja està? Tanta parafernàlia, tant d’anunci que la Corona sortia a parlar-nos, i això és tot? A mi em sembla que Felip, Felip VI, ho sap, que el que ell representa té els dies, o els anys, tant se val, comptats. I que per això surt a posar-se al capdavant quan a ell li sembla que la cosa perilla. Ho va fer el 3-O i hi ha tornat ara. El que passa, Felip, és que el que importa no és això. El que importa són els altres 364 dies de l’any. Un dia a l’any no serveix pas per guanyar-se l’autoritat moral perduda. Serveix per sortir a les portades dels diaris i als telediarios. I per rebre una esbroncada monumental. Però intueixo que això, a hores d’ara, ell ja ho sap.