El curs

Què pas­sarà amb el curs? Com ens ava­lu­a­ran? No hi haurà exàmens? I la matèria que no hem fet? I les pràcti­ques que tenia pen­ja­des? No vol­dria ser a la pell del con­se­ller Bar­galló, ni a la de la con­se­llera Chacón. Perquè ni amb el curs esco­lar ni amb l’uni­ver­si­tari es pot fer allò que es pot fer amb la lliga de fut­bol, que és donar-la per aca­bada i l’any vinent tor­nem a començar. Ni estar fent clas­ses en ple mes d’agost, si és que encara no estem en qua­ran­tena. Un apro­vat gene­ral seria tan injust com haver de tor­nar a pagar matrícula i repe­tir curs, a banda de l’embús que això pro­vo­ca­ria. De moment, cada cop que he sen­tit par­lar Bar­galló m’ha sem­blat que feia allò de “par­tit a par­tit”. Pri­mer va dir que no hi hau­ria acti­vi­tat acadèmica (“dei­xaríem fora l’alum­nat amb menys recur­sos”) però ara, que ja ha admès que no hi ha data de tor­nada a escola, sé de molts pro­fes­sors de secundària que estan posant deu­res a través del Moodle. I a la uni­ver­si­tat molts fan classe i ava­luen en línia a còpia de tre­balls. Però per fer d’UOC s’ha de ser la UOC. A molts alum­nes, els ha aga­fat de sor­presa. Però em sem­bla que a molts pro­fes­sors, també. Serà la part posi­tiva, el reci­clatge. I el curs? Ja ho veu­rem.