El contrast

Miro de tant en tant les compareixences públiques dels responsables de gestionar aquesta crisi. A Madrid hi ha el trio gairebé diari format pel president Pedro Sánchez; el director del Centre de Coordinació d’Emergències, Fernando Simón, i el ministre de Sanitat, Salvador Illa. La SSI, seria. N’hi hauria un quart, encara, que és aquest militar que ens va dient allò de “Todos somos soldados”. I a casa nostra veiem cada dia el trio de consellers: Budó, Buch i Vergés –seria la BBV, no la BBC–. I per a les grans ocasions, el president Torra. Sánchez surt a anunciar-nos alguna mesura de tant en tant, però sobretot a fer-nos proclames patriòtiques –sembla que porti el cartell aquell d’“Este virus lo venceremos unidos” enganxat a l’esquena–. El ministre Illa hi posa bona fe –fa la sensació que és el que més s’hi esforça de tots–, però les autonomies van fent les seves compres al seu aire, i ell ha de retornar a la Xina una partida amb tests del coronavirus que era defectuosa i comprada a una empresa sense llicència. Normal? I Simón, costa d’oblidar-se’n, és aquell senyor que els primers dies va dir allò d’“España va a tener, como mucho, algún caso diagnosticado. Si hay transmisiones locales, serán muy limitadas.” Doncs ja ho veuen. No és estrany que The Guardian s’hagi preguntat aquests dies què coi passa a Espanya, que van tard i malament. Buch, Budó i Vergés no paren de proposar mesures. I Sánchez, Simón i Illa no paren de dir-los que no, que no cal ser tan rigorosos. “No s’ha pogut demostrar que els confinaments totals generin un efecte important”, responia ahir Simón sobre la petició del govern català de confinar la conca d’Òdena. Quin contrast! Em sembla, Simón, que el que està demostrat és que el no confinament total no frena pas en sec la pandèmia. L’alleugereix, cert. Però la pregunta és si es podria fer més. Illa deia ahir allò que “pel que diuen els experts, el pic està a punt d’arribar”. Què ens recepten, doncs? Paciència? Unidaz? El pic –i la baixada del nombre de casos– arribarà, segur, un dia o un altre. I com que serà indemostrable saber què hauria passat amb un confinament total i actuant amb més fermesa, a tots ens estarà bé. I tots es penjaran medalles –el militar, per descomptat–. La pregunta serà saber amb quants morts. I quants d’aquests es podrien haver evitat.