Tribuna
Tasca escolar i Covid-19
No podíem imaginar fa unes setmanes que ens trobaríem en una situació com la que la incidència de la Covid-19 ens està comportant. El trasbals afecta tots els terrenys personals i socials. I la incertesa del present encara s’intensifica pensant en els escenaris futurs. Tanmateix, la serenitat i la col·laboració han de ser els antídots que ara ens convenen conrear, també en l’àmbit educatiu.
Al principi del tancament de les escoles a Catalunya, el Departament d’Educació es va mostrar reticent al fet que els centres demanessin als alumnes, durant el temps de confinament, tasques que poguessin significar ampliar la bretxa respecte als ambients més desafavorits. De seguida es va veure que aquesta intencionalitat no seria seguida per una majoria de centres que ja disposaven d’eines digitals capaces de subministrar a l’alumnat tasques curriculars.
Després de quinze dies d’aturada de les classes ens trobem amb una gran diversitat de respostes a la situació per part dels centres. Al costat de demandes assenyades i proporcionades a la situació dels alumnes i les famílies, trobem molts casos en què s’ha generat un autèntic caos: deures acumulatius, dates de lliurament curtes i superposades, tasques que s’avaluen amb nota, multiplicació de comunicacions amb plataformes diferents i de molts professors alhora, etcètera. Moltes famílies que han volgut ajudar s’han vist desbordades. És urgent racionalitzar aquesta situació i més amb la perspectiva que es pot allargar durant setmanes.
El que els alumnes i les famílies necessiten ara és disposar d’un sol interlocutor amb el centre. Aquesta funció hauria de correspondre al tutor/a de l’alumne, que hauria de coordinar i racionalitzar el treball dels diferents docents i adequar-lo a les circumstàncies personals, familiars i socials de cada alumne. No es pot demanar el mateix a tothom quan hi ha circumstàncies molt diferents a cada llar. Per això és tan important un coneixement aprofundit de cada família i de les necessitats educatives de cada noi i noia. El correu i les videotrucades de caràcter setmanal haurien de ser suficient per mantenir el contacte, aclarir dubtes i, sobretot, donar suport emocional a l’alumne i la família. El més essencial en educació no és la seqüència temporal curricular, sinó tot allò que ajudi cada alumne a formar-se millor com a persona i membre responsable d’una comunitat. I el que ens està passant ara representa una gran oportunitat per aprofundir-hi.
Després d’aquesta crisi ¿haurem entès que allò més essencial de l’escola és proporcionar a cada alumne, singularment, allò que necessita en cada moment? ¿Assumirem ja que l’acció tutorial i orientadora ha de ser el fonament i la principal prioritat de l’acció pedagògica dels centres? Tant de bo aprenguem de l’adversitat.