Com serà la retrobada?

La vida se’ns ha girat com un mitjó. I d’un dia per l’altre. Després de més de dues setmanes de confinament, costa trobar la rutina a aquest obligat aïllament social. No sé si els passa a vostès, però tinc la sensació que tots els dies són iguals, però en realitat molt diferents. Una gran paradoxa que s’adiu perfectament a aquests moments estranys que ens toca viure. Una de les coses que em volten més pel cap aquests dies és com serà el retrobament amb els familiars i amics. Com serà aquell moment, d’aquí un mes o dos... o vés a saber quan. Si serà efusiu, o bé el coronavirus haurà canviat per sempre les nostres relacions socials. És evident que amb els éssers més propers i estimats mai ens deixarem d’abraçar i de petonejar. Però, què passarà amb la resta? Serem més freds? Evitarem el contacte? Ja no hi haurà encaixada de mans, ni petons de cortesia? Canviarà el nostre esperit mediterrani? Diuen que quan hàgim superat aquesta crisi, res tornarà a ser igual. Les relacions amb els altres també? O som parits així i ni tan sols aquest virus maleït ens farà canviar? Per ara, el que estem veient és que certes coses no varien, fins i tot immersos en la crisi més greu i incerta d’aquest segle. Poca solidaritat entre països, empreses que es volen aprofitar del moment, polítics més preocupats per la seva pròpia imatge que pel bé comú... Essència humana que està immunitzada de qualsevol mal.