‘Carles I sense censura’

Ja està disponible Carles I sense censura (Librooks - Jordi Bilbeny), obra extraordinàriament documentada, que va a beure directament de multitud de fonts originals. La tesi central del llibre és que l’emperador Carles I desenvolupa la seva política imperial, i també el govern d’Amèrica, primordialment des de la Corona d’Aragó, a la qual pertanyen els regnes d’Amèrica, mentre que només té una presència residual a Castella. Aquesta tesi s’acoloreix mostrant com molts dels personatges i institucions que envolten l’emperador també es troben a la Corona d’Aragó quan interactuen. Òbviament, aquesta tesi xoca frontalment amb la historiografia oficial, que inverteix els rols d’Aragó i Castella.

En Bilbeny recolza la seva tesi sobre documents que corroboren explícitament aquesta tesi, com per exemple quan Carles mateix afirma, el 1529, que de tots els seus regnes i dominis “la major part està unida, com sabeu, a aquesta Corona d’Aragó”. O com el seu avi, Ferran el Catòlic, li diu al testament que li deixa “els nostres regnes que en la nostra vida han estat acrescuts a la nostra Corona Reial d’Aragó”, quan el testament inclou, a banda dels regnes habituals, “la part a Nós pertanyent a les Índies de la Mar Oceana”. També posa en evidència les incoherències en molts dels documents que sostenen la tesi oficial, com per exemple els que narren els freqüents atacs turcs al Cantàbric, quan ocorrien al Mediterrani. O els que situen l’emperador en un palau de Valladolid, quan a l’època encara no existia. O, encara, els temors i les preparacions contra un possible atac francès per Còrdova (!!!).

És essencial per al llibre la tesi que molts dels documents sobre els quals es fonamenta la història oficial han sigut alterats o recopiats pels censors. Els catalans d’avui sabem que la censura (el que expliquen els mitjans de la caverna) i la distorsió més delirant de la realitat (una exigència de vot democràtic convertida en “cop d’estat” i unes manifestacions impecablement pacífiques convertides en sedició) existeixen. En Bilbeny simplement postula que això fa segles que dura i que abans, amb unes impressions molt més controlades i pena de mort per a qui imprimia sense permís, era molt més fàcil retocar la realitat.

De fet, si Colom era català, com ha postulat en Bilbeny abans (Brevíssima narració de la destrucció de la història; Cristòfor Colom, Príncep de Catalunya), i la descoberta d’Amèrica era una feta catalana, com ha proposat l’Enric Guillot, amb múltiples proves gràfiques (Descoberta i conquesta catalana d’Amèrica), llavors, que Carles I construeixi el seu imperi des d’Aragó i que es converteixi en el pal de paller del seu imperi, n’és simplement la continuació natural i lògica. Simplement multiplicaria la magnitud de la història que ens han furtat com a poble.