Necessitem líders competents i honestos

Una de les característiques de la greu crisi que pateix la nostra societat és el sentiment arrelat d'incertesa i de desorientació col·lectives, que es palesa també en els ciutadans.

En l'àmbit espanyol vivim uns moments de profunda preocupació com és la manca de coherència en la gestió del govern i que s'expressa clarament en el seu president que dóna mostra de no saber exactament cap on ha d'anar. El PSOE mostra una feblesa preocupant, sotmès a un líder que canvia sovint de posicionament. L'actitud destructiva del PP, com es pot comprovar en la seva inhibició d'actuar com un partit d'oposició seriós, amb escàndols de corrupció en diferents comunitats autònomes i amb un líder que les enquestes qualifiquen molt malament. Crec que no és un partit de dreta democràtic com n'existeixen a Europa. La seva actitud respecte al recurs contra l'Estatut de Catalunya o la seva acció més o menys oculta contra el jutge Garzón, fonamentalment a causa del cas Gürtel, ens ha d'omplir d'inquietud als que en sentim demòcrates

Un tema molt preocupant és la inoperància del Tribunal Constitucional, per no qualificar-ho d'una altra manera, dominat pels dos grans partits, que no és capaç de prendre una actitud seriosa i ponderada respecte a l'esmentat recurs. L'ofensiva del Tribunal Suprem de clara persecució contra el jutge Garzón (amb independència del que puguem pensar d'ell), acusant-lo de prevaricación sense demostrar-ho, contra la qual s'ha manifestat la posició d'institucions serioses com el New York Times, The Guardian, Le Monde, defensant-lo clarament.

En l'àmbit català, dissortadament, el comportament erràtic del tripartit ens omple d'inquietud als que pensem que ens cal un govern d'esquerra seriós. Tampoc els altres partits no se salven d'una crítica dura pel seu comportament. Quina serà la posició unitària catalana si la sentència del TC és negativa i vexatòria contra el que significa la identitat catalana?

Tampoc a nivell econòmic des del punt de vista institucional, de la CEOE, les coses no van millor. El seu president, que amb la irregular gestió dels seus negocis fa inconcebible que pugui seguir en el càrrec. Als dirigents econòmics, especialment els del sector financer, hauria de fer-los reflexionar sobre la seva responsabilitat evident en la crisi que patim, que ha esdevingut el càstig dels treballadors, dels pensionistes, de les capes més baixes de la societat, que no tenen cap mena de responsabilitat en la mala situació econòmica actual. M'excuso per presentar un panorama negatiu i trist del moment actual en què vivim, però crec que les coses cal dir-les com són i no com voldríem que fossin.

He començat aquest article oferint una sèrie d'exemples que, malauradament, reflecteixen una situació inquietant de manca d'orientació i de criteri per tal de superar aquesta crisi. Òbviament, no tinc cap proposta de solució, car sembla que no la té ningú. Però sí que voldria situar la meva reflexió en una qüestió que em sembla bàsica: la urgent i imperiosa necessitat de poder comptar amb líders competents i honestos, tant en l'àmbit de les institucions de govern en tots els terrenys, com en el de la iniciativa privada, en la societat civil, en les organitzacions i grups socials.

En primer lloc crec que l'educació a tots els nivells i en matèria de lideratge és una necessitat indefugible. Em consta que s'estan fent molt esforços, però si la nostra societat, marcada pel conflicte, és molt complexa en tots els àmbits, també, com a conseqüència, ho és el sistema educatiu. L'educació és un instrument bàsic per aconseguir que els ciutadans pensem, que és una premissa essencial. Pel que fa als líders, en qualsevol camp, sorgeixen dels estrats més educats, però alhora cal que rebin una formació ètica encaminada a fer-los líders en potència, com una aportació al grup, institució pública o privada de la qual formin part

Ésser un líder requereix tenir la motivació i la consciència apropiada per ser-ho. Lligat lògicament a una determinada concepció del que pot significar exercir el lideratge amb la seva oportunitat d'exercir un poder en un àmbit i en un moment concrets, que és un fonament essencial de la democràcia. Sempre que aquesta motivació i aquest sentiment estiguin presidits per una concepció ètica de la vida. És a dir, tot líder, lògicament, pretén que les seves accions influeixin en els altres, en un àmbit concret, però ho ha de fer democràticament respectant les idees dels altres. Cal que actuï èticament, alhora que sigui competent i s'adoni que com a cap d'un grup social determinat amb un projecte específic, ha de disposar del suport i la col·laboració dels altres membres. Tanmateix, existeixen nombrosos elements que són font de pertorbació en aquest àmbit, entre els quals voldria esmentar l'actitud sovint sectària, per part de certs mitjans de comunicació, en informar sobre molts dels temes abans esmentats, amb conseqüències socials molt negatives

Aquestes són unes consideracions per a una reflexió més profunda sobre un tema essencial: necessitem líders ètics, democràtics i competents.