Peres i pomes

Això de les xifres del coronavirus es comença a assemblar a les de les manifestacions que fèiem en aquest país quan la nostra vida era normal. No quadren per enlloc. Si més no, a mi no em quadren per enlloc. I em pregunto quina fiabilitat tenen, totes aquestes comparacions que tots plegats fem dia rere dia. Resulta que a Alemanya diuen que fan cada setmana (diuen, diuen, diuen) entre 300.000 i 500.000 proves per diagnosticar la Covid-19, mentre que a Espanya (i aquí hi posin també Catalunya, perquè els tests ens els fan arribar ells amb comptagotes) se’n fan entre 30.000 i 50.000 a la setmana. Llavors, per què carai comparem les xifres d’infectats i fem un rànquing per països? Sí, ja ho sé, comparem persones d’un país que han donat positiu en un test amb persones que han donat positiu en un test en un altre país, i això, certament, seria comparar pomes amb pomes. Però si de proves es fan les que es fan a cada lloc, quin sentit té, aquesta comparativa? Si a Espanya, o a Catalunya, tots es poguessin fer la prova, o se’n fessin les quantitats que se’n fan a Alemanya, quants serien (o seríem) els infectats? Centenars de milers? Aquests dies comparem igualment els morts d’aquí i d’allà. Que si a França n’hi ha no sé quants, que si Espanya ja ha atrapat no sé qui, que si a Itàlia continuen a no sé quin ritme... Però, i la població de cada país? Són igual mil morts als Estats Units que a Itàlia, Espanya o la Xina? Sí, és clar, que comparem morts amb morts, però voleu dir que la població total no és una variable important? Voleu dir que estem comparant pomes amb pomes, quan fem aquests rànquings? I encara més: quan ens expliquen els morts de cada lloc, són els morts de veritat per coronavirus? Ara sabem el que ja sospitàvem, i és que probablement a la Xina els morts són molts més dels que ens van dir, i sabem que hi ha països en què en el recompte de morts només hi apareixen els que han mort als hospitals, i no pas a casa o a les residències. O jo no hi entenc res, o en un món ple de científics, a qui associo amb el rigor amb les dades, alguna cosa falla. Els periodistes, segur, per haver-les comprat tan alegrement o sense advertir-ne el lector. Però em sembla que falla també algun col·lectiu més.