Fusano

Per als lloretencs i, possiblement, també per als banyolins, no hi cal afegir res més. Tothom identificarà de qui parlo. Yasuji Fusano era un japonès convertit en un català més o, com deia ell, un lloretenc que havia anat a néixer al Japó, l’any 1940. Era un personatge emblemàtic de l’esport. Fusano havia estat porter de la selecció japonesa de waterpolo (la temporada 1963/64 va ser elegit el millor porter de l’especialitat). Més tard, va anar a estudiar a Alemanya, on va jugar en un equip del país, amb el qual anà de vacances d’estiu a Granada. Allà, casualment, va conèixer la Pepita Bonhome, una lloretenca que hi era d’excursió. Es van enamorar. Dos anys després, el 7 de desembre de 1968, es casaven a l’ermita de Santa Cristina de Lloret. Instal·lat a Catalunya, en Fusano va trobar feina a Banyoles, on va entrenar l’equip de natació del 1972 al 1978 i el va pujar a la màxima categoria estatal. A Lloret, més tard, va fer de professor de natació durant onze anys. Tota la mainada i la joventut lloretenca van passar per les seves mans. Va ser un dels fundadors del Club Natació Lloret (1992), que també va entrenar, dirigir i assessorar després. Va impulsar diverses proves, com ara la travessia de la badia de Lloret (1982) i la de Lloret a Santa Cristina (1983). La seva insistència unida a la d’altres persones qualificades va contribuir a fer realitat la construcció de la piscina municipal, el carril número 5 de la qual portava, des de feia un any, el seu nom. Estava en possessió de la Medalla de l’Esport de la Generalitat (2014), del guardó a la millor tasca esportiva (1993) i del premi Forjador de l’Esport (2013), de l’Ajuntament de Lloret. Els banyolins, amb els quals mantenia la vinculació, almenys anant a participar cada any (fins al 2019) a la Travessia a l’Estany, tenien previst homenatjar-lo justament aquests dies. La malaurada Covid-19 acaba de segar la seva vida, a 80 anys justos. Hom no acaba de fer-se a la idea de la desaparició d’un home atlètic com ell. Trobarem a faltar la seva catalanitat incontestable, la seva entrega a les sardanes, a les audicions estivals, a les quals no faltava mai, amb les espardenyes a propòsit i la seva colla d’amics; ell comptava i repartia. Era un entusiasta del pa amb tomàquet. Bon creient, recordarem la seva veu de baix al cor parroquial en alguna cançoneta japonesa de Nadal. Estem consternats. Ni tan sols hem pogut acomiadar-lo, com mereixia, per culpa del confinament. Gràcies per haver estimat tant Lloret! A reveure, Fusano!