A escoltar ocellets, sí

Mentre escric aquesta columna, aixeco els ulls cap a la finestra per esguardar com, sols a tres metres, hi creix herba esponerosa i menudes flors silvestres. Amb fidel senzillesa, aquest herbassar asserena l’esperit. Cada matí en aixecar la persiana remarca que la natura es nega a deturar-se. Aquesta vitalitat m’empeny l’ànim per encetar una altra jornada de confinament.

L’escenari és quasi luxós en temps de confinament vist des de la ciutat, però és l’habitual a la majoria de municipis del país. Als pobles, el confinament es compleix seguint les condicions marcades pel govern espanyol amb la uniformitat de la caserna: tant se val el centre de Madrid i Barcelona o el poble més petit i isolat de l’interior. Intentar doblegar la realitat a les normes acostuma a ser un error. Les noves fases de confinament haurien de tenir en compte les diferents realitats territorials i sanitàries, també dins de Catalunya. I és urgent, perquè les conseqüències ens les trobarem aviat, amb un creixement de malalties psicològiques i físiques derivades d’aquesta clausura sense activitat física ni contacte amb l’aire lliure. Altres països permeten sortir a fer esport, en solitari o amb qui estàs confinat, perquè ajuda, a més, a combatre l’estrès, que també mata. Les bondats de les passejades a la natura són ben conegudes quant a l’equilibri psicològic i físic, que afavoreix alhora resistir el que estem patint. Servirien per gestionar millor el postconfinament, quan la crisi econòmica farà estralls en la salut de molts.

La primavera té poc a veure amb la complexitat de gestió dels sistemes sanitaris, però és forassenyat que avui el govern espanyol obligui milions de treballadors a anar a la feina, arriscant-los a ells, a l’esforç dels professionals sanitaris i a la resta de la societat a un nou repunt mortal sols per produir béns no essencials. El metro estarà obert i sense distància social. Mentrestant, aquí, als pobles, se’ns prohibeix sortir, en solitud, a fer exercici pels camins del terme. A escoltar ocellets, sí.