Finestra oberta

Des de la finestra, sempre oberta perquè corri l’aire, soc testimoni dels canvis que es produeixen en la percepció del que vivim. Aquest malaurat virus no sols pretén fer la seva feina, que consisteix a exterminar com més gent millor; també comporta canvis en la nostra percepció del voltant. Coses que consideràvem essencials ara són futilitats i altres que ens semblaven fútils ara són essencials. Tinc les mateixes sensacions i pensaments que vaig tenir quan em van diagnosticar una malaltia, feliçment superada. El primer que feia era mirar el cel, els carrers, les muntanyes o els rius pensant que jo marxaria i ells encara hi serien. I segueixo pensant-ho. Aliens a la tragèdia, els ocells canten al matí, les campanes sonen i la resta és silenci. La natura s’obre pas per si mateixa, sense parar compte al patiment d’una part tan minúscula de la biodiversitat com som els humans. Aquesta fira de vanitats que ens ha tocat viure això no ho contempla i pretén convertir un fet natural com una pandèmia en un judici de valors. Nietzsche es deu estar pixant de riure a la seva tomba veient la versió de superhome que han anat imposant durant els segles XX i XXI. Però tots els imperis cauen i aquest tampoc se n’escaparà. I sobre les runes d’aquest se n’alçarà un altre que també caurà. Som com el pobre Sísif, condemnat eternament a arrossegar amb grans esforços una pesada pedra rodona fins a un cim i quan hi arriba la deixa rodolar fins al lloc de l’inici per tornar a començar. S’ha pretès convertir la biologia en poesia i aquesta ha respost amb la prosa més ferotge i directa. Per la televisió apareixen xerraires, és a dir, polítics, economistes, mestretites, participants de debats, etc., que només parlen de quan les coses seran com abans. Mentida, res tornarà a ser com abans i malament rai s’hi fos així. És clar que ens hem d’aferrar al dia després, però amb una escala de valors molt diferent. Allò que dèiem de la futilitat i la importància. Les falses necessitats, les imposades en nom d’un imperi, hauran de desaparèixer. I amb elles tot un sistema econòmic i una manera de fer política. Res podrà ser igual que abans del coronavirus. Els valors actuals es mostren tal com són, il·lusions i fum, i poca cosa poden fer davant la força d’un enemic que només és visible a través d’un microscopi.