Opinió

LA CRÒNICA

I després, què?

El que està pas­sant al món mun­dial pot sem­blar un mal­son, però no ho és. És una rea­li­tat que ni les ments més visionàries, ni els escrip­tors de novel·la negra havien ima­gi­nat mai. Qui es podia ima­gi­nar que aquest món tan tècnic, tan orgullós de poder-ho tot, tan con­vençut de tro­bar la immor­ta­li­tat, de cop i volta, per culpa d’un virus, ho para tot i a tot arreu. Qui es podia ima­gi­nar que, en aquest món tan super­po­derós, un papu des­co­ne­gut pogués con­fi­nar mili­ons i mili­ons de per­so­nes? Qui hau­ria supo­sat que, després de cen­te­nars de reu­ni­ons, fòrums, con­ferències que par­la­ven de l’escal­fa­ment del pla­neta i que calia un pro­grama seriós per a evi­tar la des­feta i que pràcti­ca­ment ningú com­plia... ara, de cop, es parés tot. La causa és el virus, però parar-ho tot ho han deci­dit aquells que mai feien cas de res i que no cre­ien en l’ano­me­nat canvi climàtic.

A hores d’ara ja sumem més de 100.000 morts i les pre­vi­si­ons més opti­mis­tes par­len d’un milió i ningú sap com parar-ho. A més d’aquesta mor­tal­dat, el pro­blema econòmic, social, psi­cològic i huma­ni­tari que vindrà després serà monu­men­tal. Com hi res­pon­drem? Tot con­ti­nuarà igual que abans que el virus infectés el món sen­cer? Hau­rem après alguna cosa? Qui pagarà la crisi pro­vo­cada pel virus? Els ges­tos de soli­da­ri­tat, huma­ni­tat, con­vivència que s’han obser­vat durant la crisi seran un pur miratge? Els més opti­mis­tes cre­uen que res no serà igual i que el virus maleït haurà obert les por­tes a un món millor, soli­dari, i res­pectuós amb les per­so­nes. Cal desit­jar que tin­guin raó. Els no tan opti­mis­tes pen­sen que alguna cosa pot millo­rar, almenys de moment, però que difícil­ment es notarà en un àmbit glo­bal i, espe­ci­al­ment, als països del Ter­cer Món; que si millora alguna cosa serà en el món dels rics. Els més escèptics cre­uen que tot con­ti­nuarà igual de mala­ment i, fins i tot, alguns pen­sen que tot pot empit­jo­rar. Que aquests mals augu­ris no es com­plei­xin!

Al que sí que hem d’estar molt atents és a asse­gu­rar que la democràcia no es vegi res­trin­gida. Que les lli­ber­tats indi­vi­du­als no puguin ser sus­pe­ses, si no és per una causa major com en aquests moments. Segur que no per­drem lli­ber­tats? Segur que la democràcia s’ins­tau­rarà amb clare­dat? També hau­rem d’estar a l’aguait que la crisi no la paguin els matei­xos de sem­pre, els més pobres. Si els governs no fan pagar als que tenen més, estem per­duts. Si con­ti­nua el frau fis­cal, no ens en sor­ti­rem. I, per últim, hem de llui­tar perquè els drets democràtics dels pobles no es per­din. Hau­rem de llui­tar perquè el procés cap a la inde­pendència no es vegi escapçat. Tenim molta feina a fer. Cal estar molt atents i dis­po­sats a tot.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia