La tecnologia ens ha salvat?

A diferència d’altres epidèmies en la història de la humanitat, la del coronavirus es caracteritzarà pel paper important que ha desenvolupat la tecnologia. Una tecnologia que, tot i la seva aportació, ha demostrat que, quan s’és sapastre, de res valen els recursos tecnològics, i elements de primera necessitat, com ara les mascaretes, han aparegut tard i malament. L’eficàcia humana no és directament proporcional a la seva capacitat de creació de dispositius que ens poden fer arribar a Mart.

Els valors positius de la tecnologia de la virtualitat és que no ha calgut desplaçar-se per poder parlar amb els familiars; no ha calgut que una gran part de la població hagués d’anar al lloc físic de treball per continuar fent la seva feina; per poder comprar articles de primera necessitat i també de cap mena de necessitat. Els compradors compulsius no han hagut de passar el mono i han pogut adquirir més andròmines. De fet, una de les empreses que sortirà més enfortida d’aquesta crisi serà Amazon, la plataforma de venda per internet i un clar exemple de l’aplicació de les últimes tecnologies en el comerç. Perfecte. O no. El que val per a una situació d’emergència pot esdevenir la norma del nostre futur? Jo que visc en un barri de petits botiguers i botigueres, se’n sortiran? Un exemple entre molts. La tecnologia en aquest sentit no els haurà ajudat gaire. Ni ha ajudat gaire en tot el que representa el cara a cara. Haurem de veure què queda de tot això i com canvia la societat en aquest sentit. Millorarem la salut d’igual manera si substituïm amb una videoconferència el fet d’anar presencialment als consultoris? Ja no caldrà anar a casa dels avis? El nou hàbit del vermut virtual pel Jit-meet serà la norma de relació entre els amics? S’albiren canvis i alguns de no gaire positius; tindrà la tecnologia la solució per a tot plegat sense deshumanitzar-nos? Els que dubtaven de si l’any 2000 era la porta del segle XXI tenien raó. El 2020 n’era la data.