Unitat vol dir política única

El PSOE es defi­neix com a par­tit fede­ra­lista, té un comitè fede­ral, però la seva rea­li­tat com a orga­nit­zació i les seves polítiques demos­tren que tot ple­gat no deixa de ser unes parau­les escri­tes en un paper. Una con­tra­dicció que la crisi del coro­na­vi­rus ha dei­xat encara més en evidència, si fos pos­si­ble.

De tot ple­gat n’és un bon exem­ple la res­posta del minis­tre de Sani­tat, Sal­va­dor Illa, la set­mana pas­sada en ser pre­gun­tat sobre el pla de sor­tida dels menors esbos­sat per la Gene­ra­li­tat. “Això ho deci­di­rem nosal­tres”, va dir sense embuts Illa, ara un minis­tre ple­ni­po­ten­ci­ari, mal­grat que el seu minis­teri és dels que tenen menys com­petències, perquè la gestió de la sani­tat està des­cen­tra­lit­zada en les auto­no­mies des de fa molts anys. En ser nome­nat fa uns mesos, a Illa se li obria, doncs, una vida de plaer a Madrid, la recom­pensa per­fecta a la seva feina de gos soci­a­lista con­tra el procés exer­cida amb con­tundència els últims anys. La pandèmia li ho va cap­gi­rar tot. Però ni el fracàs amb la cen­tra­lit­zació de les com­pres per part d’un minis­teri amb una nul·la experiència en aquest sen­tit, ni la tar­dança a apli­car mesu­res efec­ti­ves de con­tenció de la pandèmia han fet des­viar l’exal­calde de la Roca del Vallès de la política del mando y ordeno del govern pro­gres­sista de Madrid.

Només fal­ta­ria. Aquí ningú dis­crepa, ni es fa enrere, ni reco­neix errors. Tot al con­trari, s’aplica una política única, sense con­sen­suar amb ningú i després es cen­sura qual­se­vol crítica per part d’algun diri­gent autonòmic. “Però qui s’han pen­sat que són?”, deuen pen­sar. Com si els hagués esco­llit algú i com si no hi hagués un com­promís cons­ti­tu­ci­o­nal per repar­tir el poder de dalt a baix. De fet, l’eslògan “Este virus lo para­mos uni­dos” vol dir, de fet, “el gua­nya­rem amb una política única”.

Ni en els seus som­nis més humits, els soci­a­lis­tes i els de Podem hau­rien ima­gi­nat reu­nir tant poder com els ha donat l’estat d’alarma. I en comp­tes d’emmi­ra­llar-se en Ale­ma­nya, on sí que cre­uen en el fede­ra­lisme i l’apli­quen en con­seqüència, millo­rant la gestió i, en defi­ni­tiva, com­ba­tent de manera més eficaç la pandèmia, han tor­nat a l’Espa­nya de sem­pre, la de Madrid ho deci­deix tot i els altres no hi pin­ten res. I encara s’estra­nya­ran quan l’inde­pen­den­tisme torni a créixer en les pròximes elec­ci­ons. Si és que n’hi torna a haver algun dia.