Opinió

la crònica

Seixanta annals

La difusió d’aquests volums no arriba al gran públic, però és una autèntica riquesa immaterial

Tornant a casa un vespre, vaig observar al costat dels contenidors d’escombraries un bon piló de llibres posats allà perquè se’ls enduguessin els encarregats de la recollida de deixalles. La sorpresa fou que es tractava dels volums inicials dels Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, començant pel número primer, publicat l’any 1946, i continuant els anys següents. Una publicació anual que ara mateix ha arribat al número seixanta, i que llavors s’editava en llengua castellana –com estava manat– fins que va poder recuperar la catalana.

Em va semblar que farien millor profit si me’ls emportava que no pas si els deixava allà. I així ho vaig fer, traginant-los al meu domicili. Anys més tard, Pep Vila –un dels dos directors de la publicació– ha tingut la gentilesa de fer-me arribar els que van sortint cada any, i que fan companyia als primers. Constitueixen un bon cos de lectura, on els més prestigiosos historiadors, arqueòlegs i cronistes gironins han dipositat al llarg dels anys els fruits dels seus estudis i investigacions. És el lloc indicat per fer-ho perquè els continguts solen ser densos i prolixos, que no tindrien cabuda en una revista de les habituals. La difusió d’aquests volums no arriba al gran públic, però és una autentica riquesa immaterial, perquè detallen amb profund coneixement qüestions de la història gironina, des del passat més remot. Hom s’imagina els historiadors, recercadors, arqueòlegs, lletraferits i d’altres espècies... quan s’endinsen en arxius i biblioteques, que confronten dades entre papirs, escriptures, documents d’església, dels poders públics, de les famílies ancestrals, per anar a descobrir l’entrellat d’infinitat de vestigis que ens ha llegat el passat, i que sense investigacions acurades i pacients mai haurien arribat a nosaltres, ni a les generacions futures.

Aquell any 1946 es va constituir l’Instituto de Estudios Gerundenses amb la pompa pròpia dels vencedors de la guerra. La presidència d’honor l’ostentaven les primeres autoritats –civils i militars–, però immediatament hi havia els autèntics homes de lletres d’aquell moment: Tomàs Carreras i Artau, Lluís Pericot, Lluís Batlle i Prats, Joaquim Pla Cargol, Tomàs Noguer... i entre els membres de primera hora una llarga llista de personatges de la Girona benestant de l’època. La Diputació es va fer càrrec de les despeses, i encara avui continua sent el patrocinador d’un Institut que té la seu prop de la Torre Gironella, amb vistes a la muralla, on la quietud i el silenci han d’ajudar les seves investigacions. Ara han arribat a publicar el número seixanta, amb un volum de 520 pàgines densament ocupades per recerques inèdites. Als qui n’han procurat la seva continuïtat, els felicitem cordialment.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.