L'existència de Déu

Suposo que deu seu una conseqüència lògica d'aquesta època que ens ha tocat viure en què la imatge i la popularitat són prioritats que han pres el llocs a valors que en altres moments havien servit per distingir les persones que excel·lien de la massa gràcies a mèrits com l'esforç, el talent i la intel·ligència. Dic que suposo que no és una casualitat ni imaginacions meves que les persones amb més talent, més treballadores, més intel·ligents fan tot el que poden per fugir de la fira de les vanitats que és el món de la popularitat, de la fama, de l'espectacle i ja no diguem del món de la televisió. Triomfen i són famosos mediocres amb aspiracions, trepes sense escrúpols o ignorants que creen opinió. A l'altra banda, cada vegada costa més trobar en l'aparador de l'actualitat persones que realment valguin la pena. I n'hi ha. Però es refugien en la privacitat. I els pocs que coneixem poc poden fer per evitar la seva popularitat. Penso en persones com Pep Guardiola. Però també m'hi ha fet pensar aquests dies el cas del matemàtic Grigori Perelman, considerat el geni més important de les matemàtiques que hi actualment. El cas és que avui és l'últim dia que té Perelman per manifestar-se si accepta el premi d'un milió de dòlars amb què el va premiar l'Institut Clay per haver resolt un dels set Problemes del Mil·lenni, concretament la conjectura de Poincaré. El 2006, Perelman ja havia rebutjat la Medalla Fields, dotada amb 10.000 dòlars i considerada el premi Nobel de les matemàtiques. La qüestió és que, segons testimonis d'algun dels pocs amics que té, Perelman viu amb la seva mare i pràcticament en la misèria, amb una petita pensió d'ella i fent classes particulars, però no sembla que ni els diners el temptin. El geni rus ha afirmat que viu retirat de les matemàtiques per evitar que el converteixin en un «mico de fira». El de Perelman és un cas extrem, d'acord. Però és una tendència d'aquests temps. Això sí, segur que no podrà evitar la popularitat si se'n surt de l'últim desfiament que s'ha proposat: la demostració matemàtica de l'existència de Déu. Diuen que ja ho podria haver aconseguit.