Sant Jordi biennal

La festa de Sant Jordi no ha quedat ajornada fins l’any que ve, com tants certàmens culturals, musicals, festius o firals, sinó que l’han desplaçada al 23 de juliol. No veig el motiu de l’excepció. Podrien haver aprofitat per fer una pausa reflexiva. Tantes novetats literàries hi ha que no tenen espera? A Venècia fan biennals, si més no en el camp de les arts plàstiques o l’arquitectura. Els concurrents no se’n queixen, ho troben natural. La plàstica vol calma i reflexió. Com l’arquitectura. Com els llibres. Un any de marge hauria permès als escriptors de plantejar-se si l’obra que han enllestit val la pena de ser publicada, si no necessita una dormida, una esquilada o un canvi de to. Potser hauria de fer riure en comptes de ser un drama. Jo aquests dies he intentat llegir una novetat “literària” catalana amb premi que al final he hagut de llençar. Potser un any de maduració...

Tenim l’any atapeït d’esdeveniments, i el coronavirus ens ha ofert l’oportunitat d’esponjar-lo. Massa esdeveniments, massa festes majors, massa concerts i festivals un darrere l’altre. Puges al tren de la bruixa i sembla que n’hagis acabat de baixar. Encara tens a la pell la cremada del correfoc de l’any passat. Unes biennals culturals o festives trencarien rutines. Hi ha gent que l’endemà de Reis ja comença a fer el pessebre de l’any passat. Una mica de paciència, per favor. Si els segles passen volant, ara afigurem-nos un any.

A Morella, als Ports, celebren la festa important cada sis anys. És el Sexenni. Potser resulta una mica excessiu, no diré que no. Els morellencs es miren aquells dies els uns als altres pensant: en la pròxima edició serem vius? Les festes del barroc o de l’Edat Mitjana tenen aquest component paorós. Entre un Sexenni i un altre els de Morella no s’estan ociosos sinó que organitzen altres festes i renoven el personal. Podríem fer igual entre un Sant Jordi i un altre, separats per dos anys. El meu amic Manuel Millán Mestre, en Manolo, és de Morella. Sempre em diu que em convidarà a la festa. Després se n’oblida. Portem divuit anys ajornant l’anada. Hi haurà més oportunitats? Hi podria anar sol però tinc por de perdre’m i no entendre res.

També és de Morella Ximo Puig, president de la Generalitat Valenciana. Tothom li admira com gestiona la crisi del coronavirus, amb autoritat, unitat i el ritme imposat pels anys de sis en sis. Els que no estimen Torra diuen que quan l’epidèmia sigui resolta sorgirà un País Valencià ufanós que passarà la mà per la cara a Catalunya.

També era de Morella Francesc de Vinatea, jurat de València al segle XIII. Va dir al rei que no estava per sobre dels súbdits sinó al seu servei. La frase va córrer per les monarquies europees. Morella és un far.