Desconfinament

Seguint les pautes dictades per les autoritats competents (o incompetents, depèn), he començat a sortir al carrer aquesta horeta que ens destinen als de la meva edat, passades les set de la tarda. Confesso que no hi tenia una obsessió excessiva. A casa hi he estat molt bé, sobretot d’ençà que he calculat que, per raó del confinament recíproc, no podia venir ningú a trencar el meu ritme i, per tant, em podia posar a fer aquelles coses que exigeixen una certa concentració i que, a vegades, vas deixant d’un dia per a l’altre. No m’he avorrit gens. M’ha faltat temps. Ahir, doncs, vaig fer el debut, junt amb la meva esposa, en el recorregut gairebé obligat del passeig lloretenc, arran de mar. Aquests dies d’estar a la gàbia, la platja s’ha transformat totalment. Devia bufar algun llevant fort i la sorra que hi havia de la banda de la Caleta ha vingut a parar tota cap a la part de la Caravera, del cantó de ponent. Al qui no és de Lloret segur que el deu meravellar veure aquests canvis i la quantitat de platja que es trasllada d’una banda a l’altra com si res. Als lloretencs ens preocupa relativament. Sabem que, un dia o altre, vindrà una garbinada i altra volta la sorra retornarà allà on era i es restaurarà la platja de la part de llevant. Això és un fenomen constant de la nostra costa i una de les causes que la sorra es netegi i s’oxigeni. El problema és que no hi ha data establerta per al canvi. Si la conjunció de factors atmosfèrics no motiva el moviment abans de l’estiu, podem tenir mesos la platja desequilibrada, quan més se la necessita, ensenyant les vergonyes, amb els fonaments de les defenses marítimes i els espigons vistos. Més que ningú, els que patiran seran els dirigents del Club Nàutic, que s’han quedat sense l’espai acotat on guarden les barques i en fan el manteniment. Tota l’àrea que habitualment tenen privatitzada està, en aquest moment, envaïda per l’aigua. També és cert que les màquines hi poden fer alguna cosa, però l’Ajuntament, que coneix el fer i desfer constant de la sorra, farà bé de no dilapidar diners en equilibrar la simetria litoral, desconeixent què pot passar l’endemà d’haver remogut els àrids, quan un nou cop de mar pot fer inútil l’esforç assajat. Ja portem prou dèficit amb la pandèmia, no ens endeutem per coses que poden resoldre’s soles. Només és qüestió de paciència i, evidentment, de sort. I que vinguin turistes si ho permeten les ordres de sanitat, perquè, si no, no cal tant d’espai. Així es notaran menys les absències.