Som uns inconscients

Més de vuit setmanes de confinament, si és que encara es pot anomenar així, tenint en compte el que es veu al carrer. Amb la primera sortida de la mainada, ja fa un parell de setmanes, vaig defensar que hi havia una majoria de ciutadans que estaven actuant de manera cívica i responsable, acatant les directrius i fent un sacrifici enorme. Més enllà d’algunes imatges que havien donat voltes i més voltes per les xarxes, la sensació era de molt respecte a la situació. Quinze dies després, ens hem relaxat i confiat en excés. Les actituds irresponsables han passat a ser la majoria, segurament per cansament i no pas per mala voluntat. Però ja són majoritàries i no som conscients de les conseqüències que pot comportar. Cada vegada que miro a la plaça del costat de casa em fa basarda veure aquells grups de nens jugant a futbol, i els seus pares, al costat, fent petar la xerrada. Parelles d’adolescents passejant el seu amor, ben abraçats, a qualsevol hora del dia. Famílies senceres al supermercat i sense mascareta. Cues en establiments sense respectar la distància social. Grups que queden per anar a fer esport. I podria seguir. Però vostès ho han vist amb els seus propis ulls. Segur. Perquè passa a tot arreu. Tant de bo, segons diuen alguns experts, la calor debiliti aquest maleït virus i, en conseqüència, minimitzi els efectes de la inconsciència humana. Si no, ja ens podem calçar tots plegats. I ens ho haurem guanyat.