Vergonyes a l’aire

Ho ha tornat a fer. La democràcia espanyola ha tornat a ensenyar les seves vergonyes, aquest cop consentint que Juan Antonio González Pacheco, àlies Billy el Niño, deixi aquest món sense haver estat jutjat per les tortures, les agressions, les intimidacions i la persecució política i ideològica que va perpetrar amb total impunitat sota l’empara tant de la dictadura franquista com de la monarquia borbònica. Billy el Niño era un fill de la gran “Transició” que no s’explica a les escoles; la que torturava a les comissaries, la que reprimia als carrers, la que amenaçava amb l’horror de la dictadura per imposar les condicions del nou règim del 78, la que negociava punts i comes de la Constitució amb les pistoles i els sabres sobre la taula per deixar lligades i ben lligades qüestions com el rei i la seva inviolabilitat, l’exèrcit, la indissoluble unitat d’Espanya com a font de poder i legitimitat, la supremacia del castellà sobre la resta de llengües de l’Estat o la negació de qualsevol altra nació, sobirania o dret històric que no fossin els d’Espanya. I és clar, la immunitat de tots els que sota l’empara del generalísimo, van matar, perseguir, censurar, saquejar o enriquir-se, perquè tinguessin la protecció de la jove democràcia espanyola per disfrutar de la llibertat i del seu botí.

No els explico res de nou. L’apologia del franquisme durant molts anys subvencionada per la Fundación Francisco Franco o per la Falange; la supervivència de la simbologia, el Valle de los Caídos, les fosses comunes a peu de carretera, els homenatges oficials a la División Azul, l’oblit dels espanyols (republicans) vius o morts als camps de concentració nazis; els ministres de la dictadura que van acomodar-se en els consells d’administració d’Endesa, La Caixa, Telefónica i Iberdrola o en la política; els jutges del Tribunal de Orden Público franquista promocionats al Tribunal Suprem o a l’Audiencia Nacional... Què té d’estrany que la justícia de la democràcia plena espanyola arxivés les set querelles interposades per les seves víctimes o que en denegués l’extradició a l’Argentina per respondre de l’acusació de tortura? Què té d’anormal que tres de les quatre medalles al mèrit policial que tenia les hi atorguessin en democràcia (1971, 1977, 1980 i 1982)? Què té d’il·lògic que les hagi cobrat fins a l’últim dia si cap govern de la ufana i exemplar democràcia espanyola les hi ha volgut retirar?