Sempre ens quedarà ‘Casablanca’

Els clàssics con­den­sen infor­mació i idees que vas des­co­brint amb el pas dels anys. Esteve Riam­bau par­lava en aques­tes pàgines abans-d’ahir de la importància del cinema en l’època de la Segona Guerra Mun­dial, fina­lit­zada fa 75 anys a Europa. Citava, entre d’altres, “pro­duc­ci­ons sobre la rere­guarda com Casa­blanca, una pel·lícula per­fecta sobre el con­flicte polític” que hi havia dar­rere la guerra. La vaig reveure durant el con­fi­na­ment i ara he entès fins a quin punt Humph­rey Bogart sim­bo­litza en el film del 1942 la posició dels Estats Units en el con­flicte: d’entrada neu­tral, sí, però dur, insu­bor­na­ble, ide­a­lista i, quan cal pro­nun­ciar-se, anti­nazi. Aquesta era la imatge que pro­jec­tava dels Estats Units la pro­pa­ganda de Was­hing­ton via Hollywood.