A la tres
El ‘doctor’ Tebas
“Ja fa uns quants dies que sento a parlar més de futbolistes que no de metges. Ja està?
Si una cosa ha tingut aquesta aturada en sec que ha dut a les nostres vides el coronavirus és que durant molts de dies hem sentit parlar molts més metges que futbolistes. Suposo que és perquè tots plegats ho enyoràvem, però ara ja fa tres dies que sento a parlar molt més de la tornada del futbol que no pas de la pandèmia. O de futbolistes molt més que no pas de metges. O potser és una sensació. Ahir al matí, a unes quantes tertúlies de ràdio i televisió el tema central era el retorn de la lliga, que ja fa uns quants dies que escalfa. Com que els tertulians i els presentadors estel·lars en tenen ganes, i com que el negoci del futbol no pot aguantar més sense posar-se en marxa (com tants d’altres, d’altra banda, tot sigui dit), el presidente de LaLiga, Javier Tebas, ja fa dies que pontifica en termes mèdics sobre el no risc que hi ha si s’engega la competició. “Té més risc anar a la farmàcia que sortir a entrenar”, deia dies enrere el doctor Tebas quan li preguntaven pels riscos. Com que, a diferència del que probablement li ha passat a vostè, els jugadors de la lliga han tingut la sort de tenir tests per a tots (és una ironia, suposo que ja ho han entès) i només hi ha hagut vuit positius, aviat tornarem a veure futbol. “Quedar-se sense acabar la lliga hauria sigut molt lleig”, deia Piqué amb tota la raó. Suposo que ho deia per l’equip femení, per a qui sí que s’ha acabat la lliga sense manies i gairebé amb la mateixa solidaritat del primer equip de quan demanaven el sou mínim. En tot cas, arriba el futbol. Estic content. Sobretot quan sento el doctor Tebas quan diu que els jugadors “tenen menys risc de contraure el virus en els partits a porta tancada que no pas quedant-se a casa seva”. Cordons. I jo aquí fent cas (per força, és clar) al doctor Simón aquest! Tant sentir els doctors Trilla, Guix i Mitjà parlant-nos dels dos metres de distància (com faran la barrera? com remataran els córners?)i prohibint-nos sortir en grup a fer partits i resulta que Tebas sabia que “el futbol no és un esport de xoc per transmetre la malaltia amb facilitat”. Ara, suposo, ja només hauran d’estar pendents de mirar el mapa i que cap partit caigui en una zona en fase 0 i que, com em passa ara a mi, no es puguin moure de municipi. A excepció feta, és clar, que el doctor Tebas ho consideri intranscendent.