Europa ens examina mentre la Gran Bretanya trontolla

Quan ja semblava conjurat el fantasma de la fallida de Grècia, les revelacions sobre la situació econòmica de la Gran Bretanya i Romania han sacsejat novament els fonaments de la Unió Europea. Ahir, el mateix dia que el pla d'ajustament ideat pel govern espanyol se sotmetia a l'escrutini dels ministres de finances comunitaris, el primer ministre anglès acusava el seu predecessor d'haver manipulat dades per amagar que el deute públic arriba a l'11% del PIB. Alhora, la cancellera alemanya, Àngela Merkel, anunciava el pla de contenció més ambiciós d'ençà de la fi de la Segona Guerra Mundial, que preveu un estalvi de 80.000 milions d'euros en quatre anys. És a dir, que les primeres potències econòmiques estan ofegades per les mateixes dificultats que els altres estats. De la por del contagi hem passat de sobte a la constatació que cap de les finances públiques europees no estan al marge de la situació d'emergència. Mentrestant, continuen les pressions sobre Rodríguez Zapatero per tal que acceleri la reforma laboral, i els sindicats plantegen la vaga sectorial d'avui com un test amb vista a una possible vaga general. Però encara que tothom estigui amb l'aigua fins al coll, hi ha aspectes que marquen la diferència. El principal és que hi ha governs que han destapat la manipulació de les dades econòmiques que van presentar a Brussel·les amb l'objectiu de minimitzar la gravetat de la situació, i d'altres, com l'espanyol, que ni van mentir ni van dissimular ni han defugit la seva responsabilitat a l'hora d'impulsar mesures gens populars. I això no se li pot pas retreure, a Rodríguez Zapatero. Una altra cosa és que va reaccionar tard davant la magnitud de la crisi, però, tal com es va veient, desgraciadament no va ser l'únic.