Infern i glòria de mossèn Cinto

Entre les tones de llibres que la pandèmia ha sepultat, Entre l’infern i la glòria, d’Àlvar Valls, és un dels destacats. Si hagués estat una novel·la sobre Baudelaire a França, sobre Puixkin a Rússia o Whitman als Estats Units, ho haurien celebrat com un esdeveniment. Aquí no som així, estem per altres temes. La novel·la és, independentment dels aspectes biogràfics de Jacint Verdaguer, un artefacte narratiu amb identitat pròpia, una obra magna de més de mil pàgines en què el poeta i periodista andorrà Àlvar Valls rastreja l’obra del gran poeta, i també el temps convuls que li va tocar viure. Fa gràcia quan cita el poeta per escriure “si voleu valents de mena, anau amb los catalans, sobretot los de l’Esquadra, sobretot los xics de Valls”.