Què s’han fumat aquests del Pertús?

Sap greu perquè, de ben segur, la majo­ria són ger­mans, ger­mans del nord, però, fran­ca­ment, amb ger­mans així, millor no tenir família. Sap greu perquè, per a aquest nos­tre petit país, el lloc del Pertús és més que un indret de fron­tera, és un refe­rent sen­ti­men­tal, últim esglaó abans del salt a l’abisme de l’exili (Les fogue­res del Pertús, d’Àlvar d’Orri­ols, edi­tat per Gorbs, de lec­tura ina­jor­na­ble per treure’s el mal gust de boca del sub­pro­ducte tele­vi­siu Èxode). Tor­nem al drama: a tots els que aquests dies s’api­nyen al Pertús per com­prar tabac –mata– i alco­hol –també mata– com si s’acabés el món, amb una mas­ca­reta a la boca per no morir de Covid-19, quina iro­nia; a tots ells, 14 dies de qua­ran­tena no, cadena perpètua, i sense tabac.