Pandèmia i por

M’he lle­git Pandèmia, l’assaig d’urgència de Sla­voj Zizek. Ho he hagut de fer de mati­nada, men­tre a casa dor­men, per allò que amb la com­pli­cació del tele­tre­ball, l’acom­pa­nya­ment docent a la cana­lla, la passió culinària, la dieta infor­ma­tiva i les sèries addic­ti­ves, no aca­bava de tro­bar el moment d’enllaçar aquest breu seguit de con­ferències on abona la tesi del comu­nisme del des­as­tre amb la huma­ni­tat uni­fi­cada davant la nova barbàrie.

Ja hi comença a haver lli­bres escrits durant i pen­sant en el coro­na­vi­rus, però espe­rava aquest amb ànsia pel carisma escènic del seu autor. De fet, ell n’esmenta, de sèries, pel·lícules i docu­men­tals: a banda de Con­tagi, parla entre d’altres de Trap­ped i Brot, “sèries cri­mi­nals fos­ques d’Escan­dinàvia, pre­fe­rent­ment islan­de­ses”. Acon­se­lla que sucum­bim a tots els pla­ers cul­pa­bles que tin­guem a l’abast com a fórmula d’evasió davant d’aquest pre­sent negre, mal­grat que la pan­ta­lla no ens hagi de sal­var. “No pen­sar massa a la llarga, con­cen­trar-se només en avui, en el que faràs fins que te’n vagis a dor­mir.” Aquesta mateixa fórmula és la que m’expli­cava que feia ser­vir Jordi Turull, quan el vaig poder entre­vis­tar a la presó de Lle­do­ners. Una tècnica peni­tenciària per a temps de con­fi­na­ment i d’incer­tesa.

En un dels capítols de Pandèmia se cita la psi­quia­tra Eli­sa­beth Kübler-Ross i la seva teo­ria de les cinc eta­pes del dol, que explica al seu lli­bre del 1969 On death and dying i que de tanta fama i ano­me­nada sem­bla que ha aca­bat pres­cri­vint aquest procés més que des­criure’l. El cas és que segons aquest model els humans davant d’una tragèdia pas­sem, i no sem­pre per aquest ordre, per la negació, la ira, la nego­ci­ació, la depressió i l’accep­tació. Això sigui per una malal­tia o per una pèrdua. Zizek creu que el model Kübler-Ross també es pot apli­car davant la Covid-19. Pri­mer es negava que fos res seriós; després, quan es va veure que sí, la ira va aga­far tocs racis­tes i con­tra la “ine­ficàcia” dels governs; amb la nego­ci­ació veiem que hi ha vícti­mes però no tan­tes com amb el SARS; la depressió ens arriba si no fun­ci­o­nen les mesu­res, i per a Zizek la fase d’accep­tació de la pandèmia por­tarà la por i una fra­gi­li­tat per­ma­nents a les nos­tres vides. Doncs hau­rem de con­su­mir sèries de psicòpates, perquè una por ens faci treure l’altra.