Els darrers no seran els primers

Tot fa pen­sar que aquest cop tam­poc els dar­rers seran els pri­mers (Mateu 20, 16). És des­es­pe­rançador, però el món dels lli­bres, la música, el tea­tre, l’art o el cinema i tot el seu entorn fa molts anys que no gau­dei­xen d’una salut esplèndida –uns menys que d’altres– i la Covid-19 els ha dei­xat gai­rebé sense alè. Si abans neces­si­ta­ven suport, ara aquest esdevé vital. Tan­ma­teix, no ocu­pen els llocs con­si­de­rats essen­ci­als per a la recu­pe­ració econòmica. Se’ls avan­cen sec­tors estratègics –que ho són–, com ara la indústria, turisme, comerç o infra­es­truc­tu­res. Però el cul­tu­ral també està for­mat per empre­ses –mol­tes de peti­tes– que, a més, fan créixer els conei­xe­ments i les idees. En defi­ni­tiva, ens fa més humans. No la podem menys­te­nir.