2020, any zero

En el moment en què ens trobem en la crisi de la Covid-19 hi ha dos corrents d’opinió principals: els que diuen que, un cop passi tot això, res serà igual i altres que pensen que, si finalment arriba la vacuna, tot plegat serà una part d’un anecdotari que servirà per explicar batalletes, com les històries que abans els que havien fet la mili explicaven per desgràcia de les noies i dels homes que no l’havien fet. Com sempre hi ha els equidistants, que sí, però no. Tot seguirà igual, però alguna cosa canviarà. Sembla raonable, però crec que si tot continua igual és que no haurem après res. No em baso en fets poc científics. Cada vespre quan vaig a fer un tomb per fer un mínim d’exercici diari, en el moment que es fa fosc i es van encenent els llums de les cases, penso que com a mínim a cada llar hi ha una persona tocada pels esdeveniments actuals, bé sigui laboralment, econòmicament, psicològicament, acadèmicament. Sumem els habitatges del barri, poble, ciutat, país i món sencer i ens trobarem un munt de problemes de tota mena que caldrà resoldre amb una nova mentalitat, amb una nova dimensió del temps, amb una actitud social diferent. No parlo de l’apocalipsi, parlo d’una circumstància que ens ha intentat connectar d’una manera o altra a tots els habitants del planeta. En aquesta nova era, no tot és catastròfic. Si reflexionem una mica i no ens obsessionem per quin moment podrem asseure’ns en una terrassa d’un bar, podrem corregir errades que ara es posen en evidència, com per exemple un sistema polític que en cas d’una situació d’emergència obligui a actuar coordinadament deixant de banda partidisme; la creació d’un gran fons econòmic dedicat només a situacions excepcionals que ens afectin a tots; la creació i manteniment d’espais industrials tutelats per l’Estat dotats de tecnologies per crear productes que calguin en noves emergències. I moltes coses més. Serem capaços de superar el repte i preparar-nos per al següent?