Nissan en lluita

Quan ahir es complien ja 15 dies de la vaga indefinida als centres productius de Nissan, els sindicats endurien la pressió per demanar a la marca japonesa un pla de viabilitat que garanteixi el seu futur davant les incerteses del present, i els diferents representants polítics desfilaven pel campament muntat pels treballadors de la planta de Montcada i Reixac en un avançament de campanya que se’ns farà mooolt llarg.

Fa anys que s’escolten les promeses d’una companyia que no acaba d’apostar pels centres que té al territori i que promet models que no acaben d’arribar. I es mantenen ferms en una protesta que mantenen, malgrat el vent de cara i els moments d’incertesa que es viuen.

Nissan ni ha apostat per nous models ni ha confiat en les possibilitats del cotxe elèctric i les potencialitats de les plantes han quedat pràcticament anorreades, malgrat la situació estratègica en el clúster de l’automoció i la competitivitat demostrada. De l’empresa depenen directament unes 3.000 famílies i de manera indirecta pengen 20.000 llocs de treball més. La situació econòmica i laboral en el present més immediat i en el futur també pròxim no és gens esperançadora a casa nostra, però tampoc a fora ho és. Una crisi com la de Nissan s’ha de saber solucionar de manera positiva, amb apostes que vagin més enllà dels incentius fiscals que probablement busca l’empresa.