Les dues cares de Keynes

John May­nard Key­nes i Fri­e­drich Hayek són dos eco­no­mis­tes que ens han dei­xat dues obres impres­cin­di­bles i de lec­tura obli­gada: l’assaig de Key­nes, publi­cat el 1936, Teo­ria gene­ral de l’ocu­pació. L’interès i el diner, i Hayek el 1944 va publi­car Camí de ser­vi­tud, que amb el temps s’ha con­ver­tit en un clàssic del libe­ra­lisme. Mal­grat les con­trovèrsies, els dos eco­no­mis­tes es res­pec­ta­ven i curi­o­sa­ment sovint les fron­te­res entre els dos pen­sa­ments no eren tan nítides. Key­nes com­par­tia amb Hayek la des­con­fiança res­pecte del soci­a­lisme i aquest adme­tia que, en casos d’atur crònic, la pla­ni­fi­cació podria ser bona si no es con­ver­tia en opressió. Men­tre que Key­nes defen­sava polítiques d’acti­vació de la demanda amb endeu­ta­ment, Hayek, que conei­xia els efec­tes de la gran inflació que va viure la seva Àustria natal, ho reba­tia. És el que ara torna a venir: els que cre­uen que hi ha d’haver barra oberta a la des­pesa i els que cre­uen que s’ha de con­tro­lar el dèficit. Curi­o­sa­ment, els apòstols de Key­nes es dei­xen una cara del seu postu­lat, perquè Key­nes tenia dues cares: estava d’acord que els països gas­tes­sin per acti­var la demanda, però alhora dema­nava que una vegada hi hagués represa s’havien d’apli­car polítiques de reducció de l’endeu­ta­ment. En certa manera és el que ens cri­ti­quen els països del nord de la UE, que durant els set anys de crei­xe­ment no només no hem reduït el dèficit ni l’endeu­ta­ment, sinó que l’hem aug­men­tat.

Però ara estem al bell mig de la nova crisi i, uti­lit­zant les sàvies parau­les de Titus Livi “Obli­dem el que ja ha succeït, perquè ho podem lamen­tar però no refer”, en aquest moment cal actuar amb fer­mesa i decisió per atu­rar, el màxim que ens sigui pos­si­ble, els efec­tes soci­als i econòmics que tindrà la pandèmia, i per això caldrà decisió i molts diners. Després, com ja ens ha adver­tit el Banc d’Espa­nya, hau­rem de fer les refor­mes necessàries per equi­li­brar els comp­tes i reduir l’endeu­ta­ment. De totes mane­res, també és cert que els polítics han de tenir prudència a l’hora d’auto­rit­zar des­pe­ses perquè han de ser cons­ci­ents que estan gene­rant sacri­fi­cis, alguns dels quals poden arri­bar fins a les pro­pe­res gene­ra­ci­ons, i no és de soli­da­ris.

Un fet que genera molta angúnia és veure com molts dels res­pon­sa­bles del món econòmic s’han situat en un ence­fa­lo­grama pla. No entenc com davant d’aquesta situ­ació van pas­sant els dies i sem­bla que esti­guin con­fi­nats i allu­nyats de la rea­li­tat que s’està pro­duint. Molts països s’han cons­ci­en­ciat i han creat orga­nis­mes per a la recons­trucció econòmica i ja han començat a dei­xar clar el suport a les empre­ses, men­tre que aquí tot segueix amb una par­simònia acla­pa­ra­dora. No tinc cap mena de dubte que el gran èxit que ha tin­gut i té el sec­tor sani­tari per superar la crisi, que ha estat gravíssima, ha estat perquè la gestió dels hos­pi­tals l’han por­tat els pro­fes­si­o­nals de la sani­tat i no els polítics. Itàlia i França, per exem­ple, ja s’hi han posat. França s’ha pro­po­sat repa­triar tota la pro­ducció de les empre­ses que neces­si­tin aju­des esta­tals, i entre altres hi ha el sec­tor de l’auto­moció. Cal recor­dar que Nis­san, que forma part del grup Renault, ocupa 3.000 per­so­nes i 20.000 indi­rec­ta­ment a Cata­lu­nya i que tot fa pen­sar que serà la pri­mera que tras­lla­darà la seva pro­ducció a França. Després tenim Peu­geot, Citroën, Opel, que for­men part del grup PSA, que ja estan en el focus del minis­tre d’Eco­no­mia i Finan­ces francès, Bruno le Maire, que en una entre­vista a la ràdio BFM Busi­ness va dei­xar clar al sec­tor de l’automòbil: “Si volen rebre ajuts públics, neces­si­ten repa­triar la pro­ducció dels seus vehi­cles.” El govern francès vol con­cen­trar a França tota la pro­ducció dels cot­xes per entrar en la nova era dels elèctrics, que són els del futur.

La diferència entre ells i Espa­nya és que França apro­fita les aju­des per rein­dus­tri­a­lit­zar-se i el govern espa­nyol ha apro­vat una ordre perquè les empre­ses espa­nyo­les amb seus als para­di­sos fis­cals també puguin tenir aju­des de l’Estat, sense cap con­dició. Això pot­ser ens dona una pista d’aquesta paràlisi. Allà mana el minis­tre i aquí l’Ibex 35.