D’assassins i combatents

El gran poeta palestí Mahmud Darwix va escriure sobre el setge de Beirut del 1982: “És d’assassins assassinar. De combatents combatre. I d’aus cantar. A mi se’m van acabar per sempre les metàfores, es va acabar continuar buscant una interpretació perquè les guerres envilaneixen els símbols.” Vaig tenir la sort o la desgràcia de conèixer Beirut els anys vuitanta, i era un manicomi a cel obert, amb armes afegides i un munt d’exèrcits amb llibertat de moviment, sota el control del general Ariel Sharon, un psicòpata de la pitjor espècie. Aquests dies de tancament he pensat en la claustrofòbia de la guerra, en degenerats convertits en polítics. Quina gran paradoxa que Sharon morís d’infart cerebral, un òrgan que ell no utilitzava gaire.