Opinió

A la tres

Coi, i ara té pressa?

“Curiós (i sanitàriament ben dubtós, és clar) que Sánchez desescali ara a la mateixa gran velocitat que perd suports al Congrés

Sembla que Pedro Sánchez, que és aquell president de govern que mentre mig món aplicava un confinament total ell l’anava endarrerint; sembla, deia, que ara té pressa i vol desconfinar a tota velocitat. Desescalada a tot drap!. Avança la lliga de futbol –així, tots entretinguts, suposo– i anuncia que les fases de desescalada, tan rigoroses inicialment, ara poden avançar més ràpidament. “El pla de transició estableix que s’ha d’estar catorze dies a cadascuna de les fases abans de passar a la següent, però estem estudiant modificar-ho”, va dir diumenge el mateix ministre Illa, que és aquell que quan li ha calgut ha estat inflexible en els canvis de fase. Fins i tot el mateix presidente Sánchez explicava diumenge a la conferència de presidentes que les comunitats autònomes menys afectades pel coronavirus probablement podran sortir abans de l’estat d’alarma. Coi, Pedro: on ha quedat allò que aquest virus no entiende de territorios i que ens n’hem de sortir todos unidos? Ara resulta que en podrem sortir per fases, per territoris i separadament? No deu ser, presidente, que el govern va perdent llençols a cada bugada i que ha arribat un punt en què perilla la mateixa governabilitat? Tota la prudència, la desescalada regular i recentralitzada, acabarà en res? En un campi qui pugui? Per autonomies, com volien tots els presidentes des del principi? Caram. Es veu que ara, després de perdre suports a dreta i a esquerra al Congrés i d’haver aprovat per un pèl les darreres pròrrogues del decret d’alarma, resulta que el Gobierno (que diria Buch) està buscant fins i tot alternatives jurídiques a l’estat d’alarma com serien la llei general de salut pública i la llei orgànica de mesures especials en matèria de salut pública. Que no era això el que els reclamaven d’entrada? Quina por, presidente, que aquesta pressa política seva s’ajunti ara amb aquesta pressió i pressa emocional que hi ha al carrer per desescalar ràpid i fer vida normal. I quin temor algunes de les escenes que veig quan surto de casa. Irresponsables anant tard a confinar i ara irresponsables a anar ràpidament a desescalar. Uns cracs, vaja.