El canvi de socis

Pedro Sánchez creu que hi haurà temps de restablir ponts amb el PNB i amb ERC en l’anomenada comissió de reconstrucció i en el tràmit del pressupost. De moment, i fins que s’acabi la pròrroga, els socis de Sánchez i d’Iglesias són Ciutadans i Bildu. Ha canviat de socis. Un conglomerat ben difícil d’entendre quan van agafats de la mà el PSOE, UP, Cs, Bildu... Una jugada estratègica encara que sigui conjuntural. Fins ara era impossible que Cs i Bildu poguessin compartir res, i d’un extrem a l’altre es tiraven els plats pel cap. L’estratègia de Sánchez se centra a acabar la legislatura havent pactat amb tothom encara que no l’hagessin fet president. Sánchez és un personatge que té molts defectes i sovint pot semblar que està enganyant els seus i els adversaris, tot i que cal reconèixer que té la virtut d’anar canviant de soci quan tot s’aguanta d’un fil. Aquest fet l’ha portat a poder guanyar una moció de censura i a ser president quan ningú hi apostava, a guanyar per la mínima unes eleccions i ara a governar coalitzat amb la seva esquerra. La virtut del personatge està a disposar d’una oposició que mai li acaba de tancar la porta. Ni fins i tot el PP, que per conveniències li fa alguna picada d’ullet. En el cas d’ERC, mai els ha dit que no farà res per treure els presos. No ha fet res, però les esperances d’ERC es mantenen. Tal com està la situació, i davant d’una oposició disposada, Sánchez, en té per temps, de ser president. I ho serà en el tortuós període de reconstrucció. Sense convenciment, continuarà practicant una geometria variable que fins ara li ha servit per demostrar que té sota el seu domini l’oposició. Esperem que tanta estratègia pugui servir perquè tot plegat doni un impuls a la dificultat del moment i la política no sigui un nou maldecap.