Suprimeix Vista Alegre

El bisbe suprimeix la parròquia de Vista Alegre. Na Maria Teresa Cebrià i Llistosella, cancellera del Bisbat, ha emès un comunicat de data 21 de maig en què dona compte del decret episcopal pel qual se suprimeix aquesta parròquia. Els objectes del culte s’han de repartir entre la parròquia de Sant Josep, i l’ordinari, o sigui, el mateix bisbe.

La parròquia va ser creada pel bisbe Jubany l’any 1968. Primer es feia el culte a les capelles de la clínica L’Aliança i l’institut Sobrequés. Més tard un grup de fidels emprengueren la tasca d’edificar un temple humil però adequat, de 510 metres de cabuda, que podria acollir els fidels, tenir un espai per als més menuts, i un despatx i habitatge per al mossèn, tot en una peça. La junta d’obres de la parròquia va lliurar al final de la construcció una liquidació que xifrava el cost en 5.438.656 pessetes d’aquella època, de les quals no consta que el Bisbat en posés ni cinc. Tampoc hi figuren les cessions gratuïtes de materials ni la feina personal dels mateixos fidels. Els pagaments es feren amb càrrec a donatius, i a un préstec bancari que es va retornar amb interessos.

En el decret del bisbe trobem a faltar una explicació del destí que es pensa donar al local una vegada dessacralitzat, i si es retornarà a la comunitat de veïns, que en el seu moment ho finançaren. I què passa amb el Patronat de Sant Pere Claver i l’AVAP, vinculats a la parròquia? Sentim perplexitat per aquesta notícia. Ningú hi té res a dir? Què se’ns escapa?

El bisbe Jubany –més tard cardenal– va posar al davant de la parròquia homes de la talla de Mn. Modest Prats, tot primer, i Mn. Joaquim Xuclà seguidament. Els qui hem tingut el privilegi de conèixer aquests dos rectors, sabem de la seva entrega, la seva capacitat i saviesa, i el despreniment en temps que hi aportaren, a fi d’aconseguir un cultiu de fraternitat com a casa pairal d’uns barris dispersos. Altres persones també hi fèiem via sovint per gaudir de l’empenta i cordialitat que s’hi respirava.

Se suprimeix per falta de capellans i de fidels, és clar. Diran que és “signe dels temps”. Els bisbes tenen respostes per a tot! Ara els fidels hauran d’anar a l’església de Sant Josep, a l’altre costat de l’Onyar. Perdran el privilegi d’una comunitat petita, entranyable, on les persones es podien conèixer, relacionar-se, i en definitiva, com diu l’evangeli, es podien estimar.

L’enorme dimensió de l’església de Sant Josep –fruit d’una altra època passada– no convida gens a aquests propòsits. És més pròpia d’enterraments que de celebracions comunitàries. Els fidels de Vista Alegre que s’hi apropin es diluiran entre aquells alts murs freds i muts, com forasters en terra ignota. És un fet que causa tristesa. Què hi ha a dir...?