Li pot passar a tothom

Ningú s’ima­gina anant a dema­nar men­jar i haver de fer una cua immensa davant una enti­tat social o una parròquia per una bossa amb pro­duc­tes bàsics. Però la rea­li­tat és que li està pas­sant a molta gent que mai abans havia hagut de dema­nar ajuda. La vida dona mol­tes vol­tes i un dia no se sap com et que­des sense feina, has d’emi­grar o sen­zi­lla­ment et sepa­res i els teus ingres­sos que ja no eren sufi­ci­ents cauen en picat i et que­des en una situ­ació pre­caríssima. Sense men­jar i sense una llar digna. Hi ha milers de casuísti­ques però la rea­li­tat és que aca­bar sent molt pobre li pot pas­sar a tot­hom. Fins i tot als que ara són rics els pot pas­sar. Seria bo que ho enten­gues­sin quan es quei­xen de l’ingrés mínim vital.