Cal actuar ara, ja!

Avancem a passos gegants cap a la normalitat. I a vegades fa un cert vertigen. Hem passat de la més absoluta excepcionalitat, de viure una pandèmia mundial sense precedents que ha deixat gairebé tot el planeta reclòs a casa, a tornar a fer vida pràcticament normal als carrers. Amb limitacions, és cert, i encara amb un estat d’alarma vigent, però amb la sensació que ha estat un parèntesi que ràpidament es podrà suprimir de l’arxiu mental dels records. Però no tothom ho podrà oblidar tan ràpidament. Els efectes econòmics del coronavirus són evidents i, com sempre ocorre en aquests casos, s’acarnissa amb els col·lectius més dèbils. La qüestió és que la vulnerabilitat ja no és marginal, sinó que s’escampa com una taca d’oli i afecta de ple aquell que mai s’ho hauria imaginat. En les llargues cues per recollir aliments que aquests dies es repeteixen a les seus de les entitats socials, hi ha persones que fins ara mai s’havien trobat amb la situació de no tenir recursos ni per poder menjar. I no són casos merament puntuals. Cada vegada en són més. I, quan encara no s’ha aixecat el cap per la darrera crisi econòmica, en ve una de sanitària amb efectes econòmics encara més ràpids i devastadors. L’anunci d’iniciatives com ara l’ingrés mínim vital són molt positives però tan o més important és el què com la gestió que es faci a partir d’ara. Menys burocràcia i més efectivitat. Anar a l’arrel del problema i actuar. Ara. Ja!