Aragó

No els acabo d'entendre els aragonesos. Sobretot perquè estan permanentment empipats amb els catalans. Ara, si no en feien prou amb els greuges de les obres d'art de la Franja i l'aigua de l'Ebre, s'han empipat perquè Foment i la UE diuen que prioritzaran –ja era hora!– el corredor ferroviari mediterrani. I en comptes d'empipar-se amb Madrid, que aquests últims anys els han fet creure que tots els trens cap a Europa passarien per Saragossa, doncs ho fan amb nosaltres. No es pregunten, però, per què França, a qui tant li costa fer arribar l'alta velocitat fins a Perpinyà, hauria de preveure ara una via al no-res cap al Pirineu? D'altra banda, per què Aragó vol una altra connexió amb França si ja la tindrà per Barcelona i el Pertús? Per què Aragó s'escolta els cants de sirena de Madrid i rebutja el seu aliat natural i històric que és Catalunya? Quins interessos polítics propicien aquest enfrontament entre dos països germans? Qui en treu rendibilitat electoral? Sembla complicada la política espanyola, però, de fet, és ben senzilla: tot passa per defensar els interessos de Madrid. I amb els peons que facin falta. Com l'Aragó.