Sánchez i els jocs malabars

A mi em sembla que, més enllà de l’adjectiu que hi pugui posar cadascú, algun dia hauríem de reconèixer l’habilitat engalipadora de Pedro Sánchez. És un malabarista, aquest home. Ja ho va demostrar el 2016 quan al seu propi partit el va donar per defenestrat després de dimitir com a secretari general del PSOE, i un any més tard tornava havent guanyat unes primàries. Se li ha de reconèixer, aquesta capacitat camaleònica d’adaptar-se a les circumstàncies. Iceta style, vaja. O a la inversa. La qüestió és que fa quatre dies que és president del govern, que ho va ser després de prendre uns compromisos que incompleix, i que té l’habilitat (en política, d’això se’n diu habilitat) d’anar fent com si res. Trampeja a dreta i a esquerra, sempre amb aquella imatge de bon jan que et cau simpàtic perquè el veus passejant per la corda fluixa (també hi ajuda, és clar, que alguns altres et caiguin antipàtics), i va fent. Promet a la dreta d’Arrimadas (ella diu que són el centre, és clar) que a canvi que li votin el decret d’alarma no hi haurà reunió de la mesa de diàleg amb Catalunya, i promet als de la mesa de diàleg que sí, que un dia d’aquests es tornaran a asseure però no ho fa. A uns els promet l’abolició de la reforma laboral i als altres, una mitja reforma, i va fent. I ara, després d’haver promès el retorn de les competències a les comunitats –i d’haver aconseguit els vots del PNB i ERC–, diu que, de fet, serà des del Ministeri de Sanitat i per decret que es continuarà pilotant la nova normalitat. Bo! I de la taula de diàleg, clar: n’és molt partidari, es veu que molt i molt; tant que dimecres va deixar clar que té pressa a reunir-la. “Com més aviat millor; si pot ser, al juliol”, va dir. “Si pot ser.” Sempre hi ha un “si pot ser”, un “en principio” i un “si todo va como está previsto”, als seus compromisos. És bo, l’home. Ara fins i tot ens fa creure que són ells (se’n recorden, dels GAL?) els qui desmantellen la “policia patriòtica”. I tots a aplaudir-lo. Espero amb candeletes el seus propers anuncis, a veure a qui engalipa. En sap. I em trec el barret, amb els seus jocs malabars. No m’estranya, que no vulgui mediadors.