El cor de Chopin

Persones en moviment, històries mòbils i, sobretot, l’art de viatjar tant de forma física i geogràfica com interior formen l’eix de Cos, la novel·la inesgotable de l’activista i Nobel de literatura polonesa Olga Tokarczuk, que amb una prosa inquieta i lliure construeix contes onírics, retalls narratius i notes breus per compondre un acolorit imaginari que supera els marges de qualsevol mapa.

Tokarczuk entén que llegir és una forma excel·lent de viatjar, una activitat que ella ha fet sovint. Vagar pels llocs de forma constant li ha permès d’observar-ne les singularitats més ínfimes i traslladar-les a la ficció en un camí sense traces prèvies, ple de detalls i reflexions explicades de forma sintètica i eficaç, moltes de les quals fan referència als aeroports o al fet de volar, i que es combinen amb relats més llargs, que tenen com a tènue fil temàtic l’esforç per conservar els cossos humans un cop morts.

La recreació de la història real de com el cor de Chopin arriba a Polònia i un conte fragmentat sobre una dona que demana a Francesc I que li tornin el cos dissecat del seu pare, que va servir l’emperador, són només dos exemples del mosaic d’històries de Cos, una novel·la escrita amb un excel·lent pols narratiu, que beu del saber de Sebald i una mica de Magris, però que fuig de la visió més intel·lectual per explicar-se a frec de pell. Allò que aquests dies tant trobem a faltar.