Gestió de la crisi en clau europea

Ja estem fent la desitjada desescalada i, si fem cas dels experts, podem veure la llum al final del túnel, això sí, si fem cas de les seves recomanacions, com no es cansen de repetir. Esperem doncs que tot vagi bé i que puguem tenir un estiu cada vegada més igual al dels altres anys, durant el qual s’haurà de gestionar la nova realitat econòmica i social. Es diu molt aviat, però és molt complex de fer, perquè l’emergència sanitària s’ha convertit en emergència econòmica per a empreses i treballadors i també en emergència social per a famílies i ciutadans. És clar que es necessitaran diners i molt bona gestió, plena de solidaritat i voluntat política de no deixar ningú fora del sistema. I sabem que el punt de partida d’alguns estats és molt complicat, com és el cas de l’Estat espanyol i l’italià, els quals, amb un deute públic voltant i superant, respectivament, el 100% del PIB, encara s’han hagut d’endeutar més per aturar el cop de l’emergència sanitària i econòmica i necessitaran clarament ajut i solidaritat, i ara ja veiem d’on està previst que arribin. Si ens situem a l’inici de la crisi sanitària, observarem que cada estat europeu tirava pel dret a la cerca de material sanitari, sovint girant l’esquena als altres estats de la UE, la qual estava absent i tot feia pensar en una gestió autàrquica que, en un món globalitzat com en el que estem, hauria sigut molt negativa a mitjà i a llarg termini per a la ciutadania. Es va saber capgirar aquesta situació, promoguda en part per la pròpia por i la rapidesa dels esdeveniments, i va aparèixer la Unió Europea fent propostes globals per a tots els estats membres, com l’aposta de 540.000 milions d’euros en tres línies d’acció, de 750.000 milions d’euros (500.000 en transaccions directes, que es generaran de deute comunitari, i 250.000 en préstecs), i d’adequar el pressupost comunitari a la nova realitat. I a més els recents 600.000 milions d’euros que el Banc Central Europeu destinarà a la compra de deute dels estats membres que ho necessiten, que se suma als 750.000 milions aprovats fa dies, que fan un total de 1,35 bilions d’euros. Tot plegat representen ingents quantitats de diners que es gestionaran des de les institucions comunitàries, destinats a les empreses i els ciutadans dels estats membres, amb la finalitat d’afrontar la crisi sanitària, econòmica i social que ha provocat la Covid-19. Esperem que aquesta aposta europea no sigui malmesa per possibles desavinences i interessos particulars dels estats membres. Esperem que se superin les diferències entre els estats del nord i els del sud, tot plegat en benefici d’una gestió de la sortida de la crisi en clau europea, amb solidaritat i tenint en compte les necessitats de cada espai de la UE. Si s’aconsegueix consolidar el que ara està definit, haurem evitat tornar a la gestió estatal i tancada dels problemes i conflictes i haurem recuperat la Unió Europea solidària i útil a la ciutadania. No malbaratem el somni!