Què som i què volem ser?

“Sabem el que som, però ignorem el que podem ser.” W. Shakespeare. Aquí potser hi hauríem d’afegir aquella frase que diu: “Si vols ser gran pensa en gran.” Això ve a tomb després d’aquesta rebolcada descomunal que ens ha provocat la Covid-19 i que, a més de molta destrucció i pèrdues, ens podria portar quelcom de positiu: repensar-nos i reenfocar-nos. La pandèmia hauria d’esdevenir un punt d’arrancada per emprendre un camí difícil i segurament llarg, però del tot necessari perquè tot el que hem de fer ja fa temps que ho hauríem d’haver fet, i ja anem tard. Però benvingut sigui el moment. El primer que hauríem de fer és, al fil de Shakespeare, saber què som. Segurament, si tenen una certa edat, acceptaran. com jo, que la societat catalana d’avui és molt diferent de la de fa uns anys, i tinc la sensació que encara vivim del que érem i ja no som. La capacitat de sacrifici, d’austeritat, d’emprenedoria i d’estalvi d’abans ha minvat molt. Tenim la generació més preparada que mai, però amb una gran majoria sense aquell inconformisme d’abans que feia promocionar socialment. Fitxin-se en un detall; la gran majoria dels jubilats d’avui tenen pis de propietat, i no és pas que l’haguessin comprat per les facilitats que donava el franquisme, és el resultat d’un gran esforç familiar ple de sacrificis i de renúncies. Aquest canvi de valors ara l’hem de tenir en compte si hem de planificar què podem ser. I avui podem dir que és el moment de planificar uns objectius i uns camins per encaminar-hi totes les nostres accions i tots els recursos.

El president i el vicepresident ens van presentar la creació d’un comitè d’experts perquè pensessin la Catalunya del 2022, el qual, coordinat per Genís Roca i Victòria Alsina, i format per 15 dones i 15 homes, fixarà les primeres línies mestres, que després desenvoluparan unes 400 persones, gent molt experta en molts camps diferents. Són persones especialitzades i de gran prestigi en el seu àmbit. I una cosa que no s’ha dit gaire, i que diu molt de la seva ètica i els seus valors, aquest dream team accepta l’encàrrec sense cobrar. Un altre valor d’aquest equip és que s’ha reunit per currículum professional, sense cap connotació política.

Diu el president Torra: “Aquesta crisi no la pagaran ni les persones ni les empreses.” I ell i el vicepresident reiteren que no hi haurà retallades. Bé, en aquest moments penso que aquestes afirmacions són molt agosarades, sobretot la primera, ja que qualsevol deute de les administracions l’acaben pagant les persones i les empreses. No hi ha miracles. Precisament en aquest moment hem de ser clars en això i que tothom ho tingui clar: el deute que creem ara l’haurem de pagar després o el pagaran els nostres fills, però es pagarà.

Un dels perills que tenim ara mateix és que ens trobem una entrada de molts de diners i que no gestionem bé. I quan dic bé no vull dir fraudulentament, que després del nostre històric sembla que ja ho hauríem de descartar. L’esperança, com he dit tantes vegades darrerament, és que la UE controlarà d’una manera estricta els projectes als quals hauran d’anar els diners i el seu desenvolupament. I difícilment ens autoritzaran, com veig que s’està fent, que dediquem els ingressos extraordinaris a pagar despeses ordinàries, i molt menys a noves d’ordinàries. Ja ens han deixat clar que hauran de ser per assumir despeses extraordinàries i finites i per a noves inversions condicionades al futur. I aquí rau la importància del treball del dream team per proposar projectes de futur que serveixin per industrialitzar-nos i ajudar a fer els canvis que s’estan produint en sectors com ara els de l’automòbil, l’energia, la sanitat, la formació, les infraestructures, el coneixement, la comunicació,... i en aquest treball, juntament amb alguns altres que s’estan fent, s’hauran de prioritzar els projectes i implementar-los. Ja no es podrà fer un desastre com el del Pla E, de Zapatero.

Un altre objectiu imprescindible que hauríem de tenir és el d’aprimar molt les administracions, simplificar-les i informatitzar-les. És insostenible econòmicament aquesta superposició d’administracions perquè provoca una gran inflació de funcionaris, d’infraestructures, de burocràcia i de polítics que no aporten cap valor i que és un ròssec molt feixuc per als contribuents, a més de generar moltes distorsions i retards administratius que ens fan perdre eficiència.

Al final, en aquests moments, si volem, podem renéixer i crear un país de futur. Ho voldrem fer?