Curt termini

El degoteig constants d'informacions sobre la fràgil situació econòmica dels països de la zona euro deixa perplexa una ciutadania que es fa creus de la realitat a la qual s'enfronta i dels motius que han configurat aquest present tan amarg. De fet, però, el que passa en alguns països no respon més que a un patró que ja és conegut en clubs de futbol. Hi ha una infinitat d'exemples, en el passat i en el present, de gestions econòmiques nefastes, de deutes que creixen per l'efecte de bola de neu durant els mandats d'una determinada junta directiva i que acaba caient com un llast sobre els que prenen el relleu. El problema, però, és que en comptades ocasions, per no dir gairebé mai, els responsables d'aquesta mala administració de l'entitat han de respondre i donar la cara. La que rep és l'entitat, que malviu i passa les penúries generades per un balanç econòmic negatiu i que ha de prendre un camí tortuós, que més d'una vegada ha acabat amb la desaparició del club. Tot perquè algú va decidir gastar més del compte per buscar la glòria a curt termini, ja fos en forma de títols, d'ascensos o de permanència en la categoria. Un algú que s'està plàcidament a casa seva, sense que ningú li exigeixi cap responsabilitat, mentre el club es desfà i els nous gestors han de remar contra corrent i demanen esforços als jugadors (retallades de sou) i a la massa social (encarir abonaments i entrades) o rebaixen objectius per tirar endavant. Els sona d'alguna cosa, aquest panorama? Sembla com si el model inflacionista i deficitari en el qual han viscut i viuen molts clubs de futbol s'hagi trasplantat a la gestió dels països, i que els governants busquin més els rèdits a curt termini d'una mala política econòmica subordinada a interessos electoralistes en detriment de projectes sòlids a llarg termini i que beneficiïn tothom.