Quan tots som Nissan

Ahir es van complir quinze dies de l’anunci de la japonesa Nissan que tancava la seva planta a Barcelona. Un anunci llunyà, distant, d’una fredor calculada, cruel, amb traïdoria –per més que fos anunciat–, i d’unes conseqüències devastadores per a moltíssimes famílies. Han passat quinze dies i vint-i-cinc mil famílies (vint-i-cinc mil, saben què són vint-i-cinc mil?) veuen com perilla de manera imminent el seu lloc de treball. És gravíssim el que està passant aquests dies. I no és cap virus d’origen desconegut que no saps com posar-t’hi. És una decisió empresarial que té una coherència molt relativa (per què diuen que tanquen les plantes a Europa si deixen oberta la d’Anglaterra?), que té un component polític indestriable i que, segons expliquen els governs català i espanyol, s’ha fet sense tenir en compte cap dels seus precs. Quin és i quin ha estat fins ara el grau d’interlocució del govern espanyol amb Nissan? Què ha passat entre l’anunci de Pedro Sánchez que la productivitat a la planta de Nissan de Barcelona estava garantida i l’anunci de tancament? De 100 a 0? Ni un procés que permeti, davant d’un sector en retrocés com és l’automobilístic clàssic, una certa reconversió cap al sector elèctric o cap al que sigui? O cap a qualsevol altre d’alternatiu? Vint-i-cinc mil llocs de treball desapareixeran d’un dia per l’altre? És esfereïdor el que està passant amb Nissan. Ni que sigui només pel volum. Asseguts còmodament al sofà, tots hem vist les imatges de les protestes als informatius. Pot semblar que, si vostè no treballa a Nissan o per a Nissan, les imatges no tenen res a veure amb vostè. Hi tenen a veure. Amb tots. Tots, tota la societat està en reconversió –i el coi de Covid no ha fet res més que deixar-ho clar, i si no mirin la mà d’ERTO que corren el perill de convertir-se en ERO– i el que ha passat a Nissan un dia ens pot passar a nosaltres. Per això tots som Nissan, perquè la decisió d’aquesta marca ens fa conscients de la nostra fragilitat laboral i de totes les altres fragilitats que pengen al darrere, que són moltes. Vint-i-cinc mil llocs de treball són moltes famílies, molts pares i fills, germans, matrimonis... Moltes vides i moltes expectatives truncades. No sé si qui ho havia de fer ha fet i està fent prou per impedir-ho.