Opinió

De reüll

Recuperar el Park Güell

L’avançament de fases del desconfina-ment permet redescobrir llocs propers

Sense res­tric­ci­ons, de franc, i buit de turis­tes. Així tro­bem aquests dies el Park Güell, que Gaudí va ano­me­nar a l’anglesa perquè volia imi­tar els parcs resi­den­ci­als britànics. Una situ­ació que gai­rebé ens costa de creure als bar­ce­lo­nins que anem a pas­se­jar-hi. Cal fer molta memòria per no veure les cues d’estran­gers a la porta d’un espai on, quan encara no han obert les visi­tes a la zona monu­men­tal, ve de gust anar-hi. El verd s’ha reno­vat i ha escla­tat a la pri­ma­vera fins a ves­tir la cre­ació moder­nista.

Això vol dir que ens recon­ci­liem amb Gaudí? Bé, mai hi hem estat del tot bara­llats. Pot­ser sí que ens moles­ten les aglo­me­ra­ci­ons al vol­tant d’edi­fi­cis com La Pedrera o la Casa Batlló, tot i enten­dre que la passió que des­perta el geni moder­nista és un negoci que mou cabas­sos de mili­ons d’euros. També som cons­ci­ents que el fet d’haver tan­cat espais com la Sagrada Família ha pro­vo­cat que la mei­tat de la plan­ti­lla hagués d’anar a un ERTO.

Això no exclou que gau­dir del Park Güell sense la gen­tada habi­tual sigui una de les coses que tro­ba­rem a fal­tar de l’excep­ci­o­na­li­tat d’aquests mesos que ens ha permès redes­co­brir els espais pro­pers i recu­pe­rar-los. Els monu­ments aviat s’ompli­ran de visi­tants. Ja se sent més soroll al car­rer i comença a haver-hi embus­sos de trànsit. La nova nor­ma­li­tat s’assem­bla bas­tant a la vella, la veri­tat. Que no n’hem après res, de la paràlisi?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia