Qüestió de sentit comú

Davant de l’allau de normes que resulten surrealistes i impossibles de complir i d’intents d’avançaments de fases d’algunes regions sanitàries més pròpies de ral·lis que no pas d’una situació de pandèmia, crec que el millor és optar pel sentit comú. Ningú millor que nosaltres mateixos per saber amb qui convivim i amb qui ens relacionem habitualment (si són persones susceptibles o no d’un possible contagi) i, per tant, les mesures de protecció i distanciament que ens convé prendre. Es tracta d’anar eixamplant a poc a poc el cercle sense oblidar que som enmig d’una crisi sanitària, que apareixen brots i que es dona per segur un rebrot a la tardor. I reservar-se una dosi de por justa per ser prudents però sense que ens paralitzi.