Espanya sense rei?

Adonar-nos que el nostre vot no serveix en cap cas per a votar república o monarquia podria ser un drama. Ho seria si no fos que, de fa temps, sabem la nostra impossibilitat de volatilitzar una corona que, el 1714, es va guanyar el dret de ser amb una guerra, la de successió a la corona d’Espanya amb tots els regnes i corones que contenia.

Prou que va perillar tres vegades aquesta dinastia borbònica: amb les Cortes de Cádiz, a inicis del XIX, el 1812, mentre els napoleons corrien per la península. Els homes que van encardinar aquell inici de constitució, la Pepa, un cop fou eliminat Bonaparte van haver de pactar amb Fernando VII de Borbón. Però els Borbons tenen tanta mà esquerra que, al cap de poc d’haver-se agenollat al poder democràtic de la Pepa, va i, el 1814, la traeixen i els autors cames ajudeu-me... Els Borbons segueixen, trontollant un altre cop, cap a mitjans del tumultuós segle XIX, quan el 1868 a alguns súbdits se’ls acut de fer una revolució, anomenada la Gloriosa, seguida de la República del 1873-1874... I novament, els Borbons, tot i les disputes internes de successió, segueixen amb el poder a les mans i sostenint el ceptre, siguin isabelins o carlins... Duraran fins a inicis de la República, la segona, la del 1931 al 1939. El rei, que les va veure a venir, fugirà camins enllà. La República mite resistirà la guerra iniciada amb un cop d’estat d’un general de la legió. Aquell Francisco Franco dels 40 anys de dictadura personal. El dictador, fent cas als coaches de l’època, posà un Borbó a la seva vida: el net del rei fugitiu, Juan Carlos. I aquell noi, amb astúcia, es mou amb discreció entre els militars i el dictador. Aquell Borbó fou la carta de recanvi del Caudillo. Al cap de dos moments de la defunció del dictador, Juan Carlos de Borbón fou coronat rei per la caterva encomanada de salvar la pàtria.

Que algú pensa que ens carregarem la corona borbònica? Va... que aquell que ho vegi clar, el que sàpiga com ho hem de fer, alci l’índex i digui: “Jo ho tinc!” Aquell o aquella, que tot seguit desapareixerà cap al Tribunal Suprem de Justícia, amb un Marchena al capdamunt. Què li queda a España sense la monarquia? En teoria, el Congreso de los Diputados. Però la força que té el Congreso la podem veure cada dia en l’actuació del president Pedro Sánchez: cap. L’oligarquia poderosa actua subterràniament, sempre impertèrrita, i és qui té el veritable poder. D’aquesta oligarquia n’ensenya les urpes, imponent, el poder judicial, que n’és la veu i el braç decisori. Els militars no poden ensenyar les armes. Als països europeus de la UE no es porta el mètode.

Aquesta situació del poder profund, de l’Espanya profunda de veritat, només pot controlar-la un poder intocable, alçat per damunt de tot plegat, per damunt de les forces profundes i dels febles representants de la sobirania popular. Aquest poder és la corona, ara el rei Felipe VI de Borbón... Que bé li van escollir el nom els il·luminats dels seus pares! Felipe VI, un salt en el temps enllaçat al fundador de l’Estat Monster, Felipe V, el primer Borbó.