Revetlles d’estar per casa

Res del que estem vivint és nor­mal i tam­poc la revet­lla. La nit més curta per donar la ben­vin­guda a l’estiu es va tras­lla­dar en l’estricta inti­mi­tat. Les cues per reco­llir les coques, man­te­nint les distàncies i a dar­rera hora, com és cos­tum, per por­tar allà on toqui, va ser el moment més àlgid i de movi­ment al cen­tre de Mataró. Els ter­rats i patis ama­ga­ven les revet­lles en petit comitè que subs­tituïen revet­lles popu­lars com la del car­rer Sant Joan, això sí, sense encen­dre la foguera. A l’espai pri­vat es va fer de més i de menys per enca­bir fami­li­ars i amics en la distància. Els res­tau­rants que obrien espe­ra­ven la cli­en­tela amb les tau­les mig bui­des. Només els piz­zers, com sem­pre que hi ha fut­bol, ana­ven més ràpids que el coets que es tira­ven davant de casa.