Descofinant-nos (i 2)

Ja hem sortit del confinament, ja ens hem retrobat amb persones estimades que feia setmanes que no vèiem, ja recuperem llocs comuns, però no sabem fins quan durarà la desescalada. Tornem a obrir-ho tot, amb la sensació que en qualsevol moment tot es pot tornar a espatllar, que pot aparèixer el rebrot o la segona onada, però intentem fer el cor fort, fer la nostra vida, basculant les ganes de tornar als hàbits que ens agraden i la prudència que no podem menystenir basada en el trident de la contenció: les mascaretes, la neteja de mans i la distància social.

Certament, hem girat full i ja no veiem gaires imatges de dofins a prop de les platges ni porcs senglars passejant per la Diagonal de Barcelona, ja fa dies que es van acabar els aplaudiments a les vuit del vespre dedicats als sanitaris, ha tornat el futbol i, ara, la notícia més comentada és quin país no avança en la disminució de contagis i quina és la població més propera que té un augment de casos significatiu. Ens anem preparant mentalment per a un possible nou confinament, tot esperant que sigui parcial i molt menor que l’anterior, fem càbales i juguesques (sort de l’humor) sobre quan serà i quin format precís tindrà.

Mentrestant, anem descobrint que la nova normalitat és el mateix de sempre, amb algun petit retoc, en definitiva, amb un punt de cosmètica: una vorera una mica més ampla i una mica més de consciència general per evitar un problema amb el teòric retorn en majúscules del coronavirus, que ens fan recordar que els humans tenim una especialitat, i és que sempre ensopeguem amb la mateixa pedra. De la vacuna, no ens n’oblidem, de tant en tant apareix alguna notícia esperançadora, forma part de totes les oracions, però per les perspectives sembla que fins al 2021 no tindrem una solució real, efectiva i per a la majoria de la gent, així que caldrà paciència.

I l’economia després d’aquesta hibernació forçada, d’aquesta aturada general imprevista i de dimensions úniques, segueix brillant per les incerteses. Ara comencen a arribar els turistes, sobretot francesos i de països pròxims. És clar, a nivell empresarial en aquests contextos de crisi i de dubtes, solen ser els que combinen valentia i talent els qui en surten enfortits, però si som realistes sabem que hi ha una part de la societat que pateix pendent dels cobraments dels ERTO i que la feina duri, si és que en tenen.Una economia que hauria de fer un canvi important, apostant per la innovació com a motor de futur, però que les urgències del dia a dia les fan molt difícils. No, no es transmeten bones vibracions en el curt i mitjà termini, i caldrien grans transformacions, fruit d’una gran audàcia i un gran consens per fer una revolució econòmica; ara bé, ni l’audàcia ni els grans consensos semblen la medicina que s’aplicarà. Per tant, haurem de seguir com amb la vella normalitat: lluitar entre tots, perquè tots tinguem futur.