La política, els mercats financers i la responsabilitat

L'actual situació de crisi econòmica està tenint unes conseqüències més intenses que les que preveien inicialment els analistes. És una crisi amb un component financer internacional molt fort i, en el nostre cas, amb un endeutament excessiu de les empreses i les famílies, i un sector immobiliari que ha crescut desproporcionadament en els últims anys. És una crisi econòmica per a la qual no hi ha una recepta màgica i que requereix decisions polítiques més enllà dels càlculs electorals.

En una crisi com aquesta és evident que caldria fer una política expansiva en la despesa pública, per suplir la manca d'activitat privada. Una expansió que s'ha materialitzat en el manteniment de l'estat del benestar i amb una major inversió pública.

Un cop es tenen els elements objectius per afirmar que el pitjor de la crisi ha passat –i que sortim de la recessió amb un creixement positiu del PIB del primer trimestre del 0,1% que en trenca una cadena de set seguits de creixement negatiu–, es fa necessari iniciar el procés per equilibrar els comptes de les administracions públiques. Un dèficit excessiu i persistent podria posar en perill la confiança dels mercats financers i el creixement econòmic del futur.

Aquestes dues etapes han estat presents en la gestió de la crisi del govern socialista, els anys 2008, 2009 i 2010, mantenint les polítiques socials –abocant-hi més del 50% de la despesa pública– i fent un esforç en les inversions. Al mateix temps, el 2010, aplicava mesures per a l'equilibri pressupostari amb una primera reducció de la despesa de 7.500 milions d'euros, una segona de 5.000 milions al gener i una tercera, addicional i extraordinària, de 5.000 milions el mes de maig. L'últim ajustament ha estat molt important. Ha estat motivat, en l'àmbit dels acords a la UE, per estabilitzar els mercats financer i no perjudicar l'euro. França, Itàlia, Alemanya, Portugal, Irlanda i, en especial, Grècia, han fet el mateix.

Aquesta crisi ha destapat que els mercats sense control provoquen desequilibris i que els governs han de disposar dels instruments al seu abast per millorar els organismes reguladors i de supervisió; per avançar en la transparència i la confiança, sobretot en el sector financer.

És l'hora de les decisions polítiques, de la responsabilitat; és el moment d'arraconar el tacticisme electoral. La nostra economia exigeix canvis importants, canvis que permetin afrontar un creixement econòmic futur i, a la vegada, consolidar l'estat del benestar que tant ha costat. En els últims anys s'ha viscut per sobre de les possibilitats reals del país, amb un excés d'endeutament de les empreses i les famílies, i amb un model econòmic dependent del sector immobiliari. Toca fer els canvis des del rigor i el sacrifici i sense demagògies.

Davant aquesta situació el Partit Popular només està pendent dels càlculs electorals. No aporta cap idea i es manifesta sempre en contra de les propostes del govern. Aquesta és una actitud irresponsable si la comparem amb el capteniment de l'oposició política de la resta de països afectats. El Partit Popular no està preocupat per la crisi econòmica. Està obsessionat per com ha d'arribar el més aviat possible a la Moncloa.

En l'últim ajust pressupostari es demana un esforç als treballadors de l'administració pública i a una part dels pensionistes. Però cal fer un pas més i demanar un esforç a les persones de possibles. Malgrat l'ajustament, també és just ressaltar que en els últims sis anys de govern socialista, la despesa social ha crescut d'un 58% en relació als últims governs del PP; i que les pensions, per exemple, han pujat una mitjana del 30%; el salari mínim, d'un 35%; les polítiques d'habitatge, d'un 125%; i les beques, d'un 100%, per citar alguns exemples.

Tot i això, ara és l'hora del rigor i dels ajustaments per garantir el creixement futur i el manteniment de l'estat del benestar. També caldrà reflexionar sobre els límits que s'han de posar als mercats financers.